1)Es retalla ocupació en el sector públic i es diu que aquest està sobredimensionat. Sabeu quin percentatge de població treballa a Espanya en el sector públic? I en un altre país, com ara Suècia? (Respostes al final)
2)Si Espanya tingués el mateix percentatge d’ocupació pública que Suècia, ¿sabeu quants llocs de treball es crearien?
3)Es calcula que per crear aquests llocs de treball farien falta uns 200.000 milions d’euros. Sabeu d’on treu Suècia aquests diners?
4)¿Sabeu quina diferència hi ha entre el que cotitza, d’impostos, un treballador d’Espanya i un de Suècia?
5)¿Sabeu la diferència entre el que pagaven els més rics i les grans empreses a Espanya i a Suècia (abans de la reforma de desembre passat)?
6)Amb un dèficit públic de 40.000 milions d’euros, ¿sabeu a quant es calcula que puja el frau fiscal a Espanya?
7)Sabeu quins són els ingressos estatals per impostos a Espanya, a la UE-15 i a Suècia?
8)Es diu que, en el món, un 1 % s’apropia del 75 % de la riquesa. ¿Sabeu si això és aplicable a Espanya?
9)Amb unes 300.000 persones o famílies que han perdut l’habitatge, ¿sabeu quants habitatges buits hi ha a Espanya?
10)¿Sabeu quantes PIMES, a principis de 2011, reconeixien tenir dificultats per obtenir crèdits bancaris?
11)El nostre país és gairebé tan ric com la mitjana de la UE-15 (un 94 %). ¿Sabeu si la nostra despesa social es manté en la mateixa proporció?
12)El salari mínim, a Espanya, és 641 €. Sabeu a quant puja a Irlanda, França, Bèlgica, Holanda, Regne Unit?
RESPOSTES
1)A Espanya el 9 %, i a Suècia el 25 %.
2)Es calcula que uns 5 milions, just els que fan falta.
3)Els treu del seu sistema fiscal.
4)El treballador espanyol paga un 75 % del que paga un de Suècia.
5)Una gran fortuna espanyola tributava un 20 % del que paga una gran fortuna sueca.
6)Es calcula que entre 40.000 i 80.000 milions d’euros.
7)32 %, 44 % i 54 %, respectivament.
8)El 0’0035 % dels espanyols controlen els recursos per valor del 80 % del PIB.
9)3’1 milions: uns 10 habitatges buits per cada espanyol sense casa.
10)El 87 %.
11)És clarament menor: un 72 % del que gasta la UE. Si la despesa fos del 94 %, Espanya gastaria 66.000 milions d’euros més en l’Estat del benestar.
12)A Irlanda i Bèlgica, 1.500, al Regne Unit, 1.190, a Àustria, 1.000, a França, 1.365, a Holanda, 1.424.
(Informació extreta del full «Papers», editat per Cristianisme i Justícia.)
dilluns, 30 d’abril del 2012
divendres, 6 d’abril del 2012
Els fins del matrimoni
Els fins del matrimoni, en la doctrina catòlica, segons l’explicació tradicional, són:
1) La procreació dels fills.
2) L’ajuda mútua.
3) La sedació de la concupiscència.
Aquesta formulació és totalment discordant amb la mentalitat cristiana del nostre temps. Exactament igual com amb la mentalitat popular del nostre temps. Obeeix, aquesta formulació, a unes idees medievals i clericals. En conseqüència, la declaro totalment inacceptable.
Els dos punts que la fan inacceptable són:
*Que la procreació ocupi el primer lloc. Això és una mentalitat –clerical i medieval– productivista i natalista. D’utilització de les persones per a un fi. Pròpia, si de cas, d’una època en què l’elevada mortalitat feia preocupar per la continuïtat de l’espècie. No, en canvi, d’una època en què el que preocupa és l’excés del creixement demogràfic.
*La sencera expressió «la sedació de la concupiscència», expressió horrible, per a una mentalitat actual. Implica un horror al sexe, com si fos una cosa dolenta que es pogués «tolerar en certes circumstàncies». Expressió novament d’una mentalitat clerical. I totalment antihumanitària.
Davant això, jo proposo aquesta formulació:
1) Fomentar l’amor, físic i espiritual, de les dues persones, de diferent sexe o, excepcionalment, del mateix sexe. Amor, idealment, per a tota la vida.
2) L’ajuda mútua.
3) La procreació dels fills, quan sigui el moment oportú. I, després, el seu manteniment i la seva educació.
Aquesta formulació tindria els avantatges següents:
*Valorar, per damunt de tot, la felicitat de les persones.
*Valorar el sexe com una cosa totalment positiva.
*Acotar el gran fi de la procreació en el «moment oportú».
En conseqüència demano que en el pròxim concili (o en un pròxim sínode) s’aprovi aquesta nova formulació dels fins del matrimoni, o una de molt semblant, amb el mateix esperit.
Antoni Ferret
1) La procreació dels fills.
2) L’ajuda mútua.
3) La sedació de la concupiscència.
Aquesta formulació és totalment discordant amb la mentalitat cristiana del nostre temps. Exactament igual com amb la mentalitat popular del nostre temps. Obeeix, aquesta formulació, a unes idees medievals i clericals. En conseqüència, la declaro totalment inacceptable.
Els dos punts que la fan inacceptable són:
*Que la procreació ocupi el primer lloc. Això és una mentalitat –clerical i medieval– productivista i natalista. D’utilització de les persones per a un fi. Pròpia, si de cas, d’una època en què l’elevada mortalitat feia preocupar per la continuïtat de l’espècie. No, en canvi, d’una època en què el que preocupa és l’excés del creixement demogràfic.
*La sencera expressió «la sedació de la concupiscència», expressió horrible, per a una mentalitat actual. Implica un horror al sexe, com si fos una cosa dolenta que es pogués «tolerar en certes circumstàncies». Expressió novament d’una mentalitat clerical. I totalment antihumanitària.
Davant això, jo proposo aquesta formulació:
1) Fomentar l’amor, físic i espiritual, de les dues persones, de diferent sexe o, excepcionalment, del mateix sexe. Amor, idealment, per a tota la vida.
2) L’ajuda mútua.
3) La procreació dels fills, quan sigui el moment oportú. I, després, el seu manteniment i la seva educació.
Aquesta formulació tindria els avantatges següents:
*Valorar, per damunt de tot, la felicitat de les persones.
*Valorar el sexe com una cosa totalment positiva.
*Acotar el gran fi de la procreació en el «moment oportú».
En conseqüència demano que en el pròxim concili (o en un pròxim sínode) s’aprovi aquesta nova formulació dels fins del matrimoni, o una de molt semblant, amb el mateix esperit.
Antoni Ferret
Subscriure's a:
Missatges (Atom)