La menjadora de la sanitat

*El president de l’ICS cobra el doble que el president de la Generalitat (El País, 21-1-12).

*Xavier Crespo i la seva dona van cobrar més de 200.000 € en sobresous irregulars (Lavozdebarcelona.com, 4-6-12).

*La Sindicatura destapa irregularitats de Crespo (Diari de Girona, 30-5-12).

*Un exdirector del CatSalut va cobrar 840.000 € per feines sense justificar (Setmanari El Triangle, 19-6-12).

*Xavier Crespo va comprar dos consultoris a la sanitat pública a meitat de preu (El País, 6-6-12).

*Una jutgessa investiga la cúpula de Sant Pau per estafa i malversació (El País, 19-5-12).

*Antifrau investiga el president de l’ICS (La Vanguardia, 12-1-12).

*Imputats per malversació dos càrrecs de Sant Pau (El País, 30-5-12).

*La Sindicatura investigarà els hospitals de Blanes i Calella (El País, 19-5-12).

*Antifrau investiga el cap del Grup Serhs (El Punt, 13-1-12).

*La CUP força la dimissió de Josep Prat (llibertat.cat, 11-1-12).

*L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau ha obert investigació en relació a la gestió de Prat a Reus (CUP de Reus, 10-9-12).

(Fets denunciats en bloc per una publicació conjunta de Catacrac, la revista «cafèambllet» i el partit CUP.)

La contrarevolució en què estem ficats des dels anys 70, però sobretot darrerament, implica, entre altres coses, uns guanys desmesurats per part dels dirigents de grans empreses i d’organismes oficials, en contraposició amb sous cada vegada més ajustats i insuficients de molts treballadors i treballadores (i quan tenen feina!). Però, com si amb això no n’hi hagués prou, hi ha tota una colla d’«espavilats» que fan trampes per augmentar encara més aquests guanys ja irregulars.

El nostre estimat país, que sovint voldríem que fos un «oasi», resulta que no ho és. I s’hi donen irregularitats monetàries. I més concretament es donen en els voltants del partit ara governant (CiU).

I per més INRI, sembla que un camp especial en què es donen les irregularitats és, precisament, la sanitat. La mateixa sanitat de la qual es fan tancar plantes d’hospitals, ambulatoris, serveis d’urgència, i tot això es fa per «estalviar diners».

Antoni Ferret

I encara en sobrarien, de diners

Si hi hagués unes lleis fiscals «justes» (o sigui d’impostos alts), que gravessin en funció dels ingressos i de la riquesa, n’hi hauria prou per:

1) No haver de retallar les despeses socials.

2) Augmentar els avantatges de l’Estat del benestar.

3) Rebaixar el dèficit, fins a fer-lo desaparèixer.

4) Fer fortes inversions públiques, per crear llocs de treball.

I encara en sobrarien, de diners.

Això de dir que «no hi ha diners» és una gran enganyifa.

Antoni Ferret

La independència

1) La independència de Catalunya és una reivindicació totalment legítima.

2) A més a més, si atenem a la seva història, la seva cultura i la seva economia, Catalunya és un país amb «categoria» per a ser independent.

3) Si Catalunya esdevingués independent, la seva economia, versemblantment, continuaria igual, més o menys.

4) Una Catalunya independent disposaria de més recursos que l’actual. Però no «tant» com pugui semblar, perquè hi hauria també unes despeses estatals.

5) Especialment, si fos una Catalunya sense exèrcit, aleshores sí que disposaria de molts més recursos.

6) La independència de la Catalunya estricta planteja el problema del País Valencià i de les Illes Balears, que passarien a ser un cas com l’actual del Rosselló, separats per una frontera.

Però jo hi tinc, personalment, tres objeccions:

1) Jo vull seguir la tradició. Fa uns 150 anys (arrodonint), des de Josep Narcís Roca i Ferreres, que els catalans inquiets reivindiquem una Espanya federal. I no es pot pas dir —encara que hi ha qui ho diu— que ens hagi anat malament: hem obtingut una Mancomunitat i tres Estatuts. Jo vull seguir aquesta tradició.

2) Amb tota la gent de la resta d’Espanya que milita a IU o que hi vota, hi sento uns llaços com una família. I no vull  trencar-los. 

3) Estic ressentit contra els independentismes que van fer tant de mal a l’URSS de Gorbatxov i a Iugoslàvia, països que es van trencar de mala manera.

Per tant, les meves objeccions són personals i no socials.

I jo acceptaria una Catalunya independent si això fos votat per una majoria de la població, NO si fos votat per una majoria dels votants. És una decisió d’una transcendència enorme i cal assegurar-se que sigui presa per una clara majoria.

Antoni Ferret

Resposta al senyor Pujol

Resposta al senyor Jordi Pujol en les seves declaracions del dia 1 de setembre al setmanari «Presència»

Sabíem que el senyor Pujol havia de fer una declaració important passat l’estiu, però, caram, el dia 1 de setembre, quina puntualitat!

Senyor Pujol:

1) «tot l’aparell de l’Estat està mobilitzat contra Catalunya». Això no és ben cert. En aquest moment és així o sembla que sigui així, però aquest moment no és representatiu, és un moment de majoria del PP.  Això no demostra que en un altre moment també hagi de ser així.

2) «I creu que el país està tan perseguit com durant el franquisme.» Fals, barroerament fals. Falsíssim. No cal pas demostrar que no és així. Això és una passada. Senyor Pujol, em sap greu, però el fet de dir això us deixa en una situació d’autoinsolvència.

3) «Espanya vol mantenir un sistema de relació amb Catalunya que la fa inviable.» Atenció! Espanya no és un ens concret. Hi ha diversos grups i tendències. No tots tenen la mateixa actitud. Per exemple, la frase esmentada es pot dir del PP, però difícilment es podria dir del PSOE i, rotundament, no es podria pas dir d'IU,  ni dels sindicats, ni d'Euskadi. No tot és UNA Espanya (això, deien que era, abans). Vós feu un frau, en dir això.

4) «Catalunya no ha tingut mai un bon finançament.» Això és correcte.

5) «Però ara això ha canviat, arran de la crisi, i per aquest motiu és el moment de la independència.» No senyor, és el moment de mirar, tots plegats, de sortir-ne. Marxar d’un país quan té una crisi, i precisament perquè té una crisi..., això no es fa! Això no és propi d’un estadista seriós, i per tant vós no ho podeu dir.

Antoni Ferret