El pacte de les pensions

*Que la jubilació sigui oficialment als 67 anys.
Negatiu.

*Que una persona es pugui jubilar als 65 anys si en té 38’5 de cotitzats.
Positiu.

*Que a una persona se li puguin computar dos anys dedicats a la cura de fills com a cotitzats.
Positiu.

*Que es puguin computar com a cotitzats els anys treballats com a pràctiques o becari.
Positiu.

*Que es puguin computar com a cotitzats alguns anys d’atur durant el període de càlcul.
Positiu.

*Que una persona es pugui prejubilar als 63 anys (amb disminució quantitativa) sense ser acomiadat.
Positiu.

*Que el període de càlcul s’allargui (compassadament) dels 15 als 25 anys.
Molt negatiu.

Valoració general. No és un bon pacte. Només mig bo. Quasi tots els elements positius són petites compensacions de les retallades importants.

Antoni Ferret

El senyor Mas és el vuitè president

(Carta publicada en el diari “El Punt” el dia 2 de gener de 2011)

I no el centvintinovè, com han dit equivocadament alguns diaris. La Generalitat medieval, que va existir entre meitat del segle XIV i començaments del segle XVIII, i la Generalitat contemporània són dues institucions diferents i amb funcions diferents, encara que tinguin el mateix nom. Efectivament, la medieval era un òrgan de “control” del govern executiu, que tenia el rei. Controlava l’actuació del rei,i li controlava sobretot l’ús dels diners. Però no governava. En canvi, la Generalitat actual és un òrgan de govern executiu. Són doncs dues institucions diferents, que es diuen el mateix nom. Per tant sumar-ne els presidents, com si fos la mateixa institució, és una cosa impròpia. Així doncs, el senyor Mas és el que fa 8, darrere dels senyors Macià, Companys, Irla, Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla.

ANTONI FERRET. Barcelona