Mai no hi havia hagut tan mal govern

Ni en temps de la Dictadura.

Durant la Dictadura franquista hi havia, sobretot:

1) Una fortíssima repressió. Et podien detenir, i torturar, i tancar a la presó, per qualsevol cosa que ara és legal.

2) Una marginació oficial del català (encara que era tolerat socialment).

3) Una prohibició dels sindicats lliures (encara que n’existien de clandestins).

4) Una falta quasi total de llibertat d’expressió, en els mitjans i en les expressions culturals.

Però, en canvi:

1) No hi havia atur, gens, com hi ha ara.

2) Acomiadar era difícil.

3) No hi havia desnonaments.

4) O sigui: la gent estava segura en el lloc de treball i en l’habitatge.

5) Els salaris eren baixos, però MAI no s’abaixaven, com passa ara.

6) La dotació pressupostària de sanitat, ensenyament, serveis socials, etc., era baixa, però MAI no es retallava.

Amb una democràcia capitalista, hem perdut moltes coses, tant a Catalunya com a Espanya.

I ara, tota la tensió, els esforços, les lluites, que es van desenvolupar per derrocar el franquisme han de reproduir-se per treure dels Governs d’Espanya i de Catalunya aquesta mala gent que s’hi ha incrustat. I marginar els partits que els representen (PP i CiU).

Antoni Ferret

Tres propostes

La direcció d’ICV-EUiA ha dit que al mes de setembre farà una proposta concreta d’unió de l’esquerra. L’estem esperant, ja que la unió de l’esquerra és ara la qüestió política preeminent.

Per si de cas, jo m’atreveixo a dir-hi la meva. Vull fer tres propostes sobre com hauria de ser aquesta proposició d’ICV-EUiA.

1)Una mobilització unitària i, després, una candidatura unitària de tota l’esquerra a l’esquerra del PSOE. Ja la pròxima primavera, en les eleccions europees. Una candidatura de «tota» l’esquerra. Tots els partits, totes les plataformes, els sindicats (majoritaris i minoritaris), i els moviments socials, tots.

2)Una candidatura encapçalada per independents, gent de cap partit però coneguda. Dos o tres independents al capdavant de la llista.

3)Completada, la candidatura, per gent dels diferents partits i moviments socials. De tal manera que totes aquelles persones que hagin estat diputats més d’una vegada, que descansin. Gent nova, no malejada pel vell sistema.

Doncs esperem la proposta de la direcció d’ICV-EUiA, però cal que tinguin present que han de renunciar a tenir el primer lloc. 

 

Evidentment, s’ha d’invitar ERC a unir-se a la candidatura unitària, encara que és difícil que aquest partit accepti.

Antoni Ferret

Corruptes, mentiders i sense honor

Els senyors Mas i Rajoy han declarat sobre els fets de què s’acusava els seus partits, davant els respectius parlaments, els dies 31 de juliol i 1 d’agost. Evidentment que amb la intenció que l’afer de cadascun passés desapercebut dins l’ambient de les vacances.

El senyor Mas no ha negat les acusacions com altres vegades, sinó que ha dit que, si es demostrava judicialment que CDC havia cobrat alguna cosa irregular, ho tornarien fins l’últim cèntim. Però que creia que no es demostraria. (Ho negava indirectament.)

L’acusació, segons un jutge que s’ho ha estat estudiant durant 4 anys, és que CDC es va finançar de manera irregular a càrrec de l’empresa Ferrovial, i a través del Palau de la Música (com a tapadora). I això com a contrapartida de la concessió a Ferrovial de la construcció de la línia 9 del metro i de la Ciutat de la Justícia.

Si això ho estableix un jutge després de 4 anys d’estudiar-ho, cal donar-ho per vàlid. I qui pot creure el senyor Mas quan diu que no es demostrarà?

Davant l’evidència, el senyor Mas hauria de dimitir com a president, com a màxim responsable d’una organització corrupta.

I aquí encara faltaria aclarir l’afer dels comptes de Suïssa. Que Déu n’hi do.

Pel que fa al senyor Rajoy, de resultes d’una sèrie de documents publicats i de resultes de les declaracions del senyor Bárcenas, apareixen dos fets evidents: 1) Que el Partit Popular s’ha estat finançant durant molts anys a base de donatius d’empreses, donatius d’una quantitat prohibida per la llei. 2) Que molts dirigents del PP, i entre ells el senyor Rajoy, han estat cobrant quantitats il·legals.

El senyor Rajoy ha negat aquestes acusacions i ha afirmat que són falses. I el principal argument és que: quin crèdit es pot donar al que diu una persona que és a la presó per delinqüent? Però alerta!: la base de les inculpacions no és solament la paraula del senyor Bárcenas, sinó també uns documents que s’han publicat (i que un tècnic grafòleg ha confirmat que corresponen a la lletra del senyor Bárcenas).

En el cas del senyor Rajoy es pot dir que ha mentit descaradament al Parlament (i per tant als pobles espanyols). Hauria de dimitir per corrupte i per mentider!

Quina vergonya tota la gent que ha confiat el seu vot a unes persones corruptes i mentideres! I unes persones que, si tinguessin honor, plegarien. I que mantenir-se en el càrrec és una actitud de barra i de poca vergonya.

Tothom ha de tenir clar que aquestes persones i els seus partits han de ser apartats enèrgicament del Govern.

Antoni Ferret