Volem inversions en indústria de punta (com ara electrònica),
agricultura nova (com ara biològica), serveis normals, i d'economia del coneixement.
No volem un cau de joc i de vici, encara que amb hotels i palaus de congressos. I encara que comportés llocs de treball. No a aquest preu. Ni al preu de sacrificar un espai tan gran com tot l’Eixample de Barcelona.
Antoni Ferret
dissabte, 25 de febrer del 2012
diumenge, 5 de febrer del 2012
Ai!, monsenyor Pujol
Ai!, monsenyor Pujol, arquebisbe de Tarragona, que hauríeu de ser un llum al capdamunt i al davant de la nostra Església, i que heu fet unes declaracions equivocades i perilloses.
Segons el diari «Público» i el digital «eldebat.cat», vau dir que el comportament dels homosexuals era inadequat per a la societat, i que una dona no podia dir missa de la mateixa manera que vós no podíeu posar fills al món.
Sobre els homosexuals, qui seria qui per impugnar una cosa que Déu-Dea ha creat? Perquè Déu-Dea, a través de la natura, ha fet els homes i les dones heterosexuals en la seva immensa majoria, però a una minoria els ha fet homosexuals. I aquesta és una realitat que la gent, i sobretot els cristians, hem de reconèixer, respectar i estimar.
O bé, ¿és que ho dieu, que el seu comportament és inadequat per a la societat, en el sentit que les seves relacions íntimes no donen «un resultat pràctic», és a dir, una criatura? Si fos així, adoptaríeu una actitud materialitzada, de justificació de les coses només pels seus resultats pràctics. Que és una actitud que no escau, i molt menys a una persona cristiana.
Les relacions íntimes entre les persones tenen una primera finalitat, que és la satisfacció i la felicitat mútua, i una de segona, que és la procreació (quan sigui el moment oportú). Ja sé que la doctrina «oficial» i «tradicional» de l’Església és al revés, que les dues finalitats les indica en un ordre invers. Però aquesta doctrina «oficial» i «tradicional» hauria de ser modificada, en el pròxim concili. Perquè no és una doctrina bíblica.
Pel que fa a la impossibilitat que una dona digui missa, de la mateixa manera que vós no podeu infantar, això és una altra relliscada. No tenen res a veure una cosa i l’altra. Infantar sí que és una cosa que la natura (i per tant Déu-Dea), mitjançant una disposició del cos de cada u, estableix que només ho pot fer un sexe. Però dir missa no correspon amb cap disposició del cos, i per tant ho pot fer un home o una dona, encara que «fins ara» només ho hagin fet homes. En el futur les dones diran missa.
Des de la meva condició de cristià practicant i militant, us insto a rectificar, com a mínim a no tornar mai més a dir semblants coses. Cal tenir en compte que aquestes declaracions han molestat fortament alguns col•lectius d’homosexuals i dones. Heu donat fum en comptes de llum.
Per la vostra condició de bisbe, i per la posició destacada que ocupeu dins l’Església catalana, us animo a tenir en compte les crítiques i a rectificar.
Antoni Ferret
Segons el diari «Público» i el digital «eldebat.cat», vau dir que el comportament dels homosexuals era inadequat per a la societat, i que una dona no podia dir missa de la mateixa manera que vós no podíeu posar fills al món.
Sobre els homosexuals, qui seria qui per impugnar una cosa que Déu-Dea ha creat? Perquè Déu-Dea, a través de la natura, ha fet els homes i les dones heterosexuals en la seva immensa majoria, però a una minoria els ha fet homosexuals. I aquesta és una realitat que la gent, i sobretot els cristians, hem de reconèixer, respectar i estimar.
O bé, ¿és que ho dieu, que el seu comportament és inadequat per a la societat, en el sentit que les seves relacions íntimes no donen «un resultat pràctic», és a dir, una criatura? Si fos així, adoptaríeu una actitud materialitzada, de justificació de les coses només pels seus resultats pràctics. Que és una actitud que no escau, i molt menys a una persona cristiana.
Les relacions íntimes entre les persones tenen una primera finalitat, que és la satisfacció i la felicitat mútua, i una de segona, que és la procreació (quan sigui el moment oportú). Ja sé que la doctrina «oficial» i «tradicional» de l’Església és al revés, que les dues finalitats les indica en un ordre invers. Però aquesta doctrina «oficial» i «tradicional» hauria de ser modificada, en el pròxim concili. Perquè no és una doctrina bíblica.
Pel que fa a la impossibilitat que una dona digui missa, de la mateixa manera que vós no podeu infantar, això és una altra relliscada. No tenen res a veure una cosa i l’altra. Infantar sí que és una cosa que la natura (i per tant Déu-Dea), mitjançant una disposició del cos de cada u, estableix que només ho pot fer un sexe. Però dir missa no correspon amb cap disposició del cos, i per tant ho pot fer un home o una dona, encara que «fins ara» només ho hagin fet homes. En el futur les dones diran missa.
Des de la meva condició de cristià practicant i militant, us insto a rectificar, com a mínim a no tornar mai més a dir semblants coses. Cal tenir en compte que aquestes declaracions han molestat fortament alguns col•lectius d’homosexuals i dones. Heu donat fum en comptes de llum.
Per la vostra condició de bisbe, i per la posició destacada que ocupeu dins l’Església catalana, us animo a tenir en compte les crítiques i a rectificar.
Antoni Ferret
Subscriure's a:
Missatges (Atom)