En el món antic, o en el modern,
o tot al llarg de la Història, les persones ¿han comptat amb drets socials?, se
n’han, com a mínim, reivindicant o
ensenyat?
Entenc per
“drets socials” les garanties, normes o lleis que estableixin que totes les
persones, en l’activitat agrícola, al principi, o en qualsevol altra, o en la
simple convivència, tinguin respectada
la part que els correspongui dels fruits de la feina feta, o bé dels recursos necessaris
que s’haguessin de repartir. “Drets socials” no és lo mateix que lo que “se sol
anomenar” “Drets humans”, perquè aquests acostumen a limitar-se a drets
polítics.
Cal aclarir, des del primer
moment, que els drets socials són molt més importants per a aquelles persones
que no siguin propietàries. Més encara: els drets socials han de ser una
salvaguarda davant el fet de no ser propietari/ia, i fins i tot davant els
possibles abusos de les persones propietàries. I partint de la base que moltes
propietats tenen origen en apropiacions indegudes. Testimoni eloqüent: “Ai dels qui, del llit estant,
/ planegen el mal / i en
fer-se clar, l'executen, / abusant del poder / que
tenen a les mans! / Si desitgen camps, els roben; / si
volen cases, les prenen; / extorsionen el cap de casa / i la
seva família, / li arrabassen l'heretat.” (Profeta Miquees 2:
1-2.) Entenc que un codi que defensés
la propietat i no defensés també uns bons drets socials seria un mal codi.
Hauríem d’arribar a dir que els
drets socials són una de les dues o tres bases més importants d’una societat perquè
sigui tal societat.
L’estudi de la Història, en
qualsevol període, més aviat mostra una manca molt gran de drets socials, i,
fins i tot, la freqüència dels intents per evitar que n’hi hagi, i si n’hi ha, per
eliminar-los, o per oblidar-los, o fer veure que no es recorden.
No era gens ni mica habitual, al
món antic, la presència de drets socials en favor dels treballadors/es i en
favor de totes les persones. Vegem-ne alguns exemples coneguts.
El Codi d’Hammurabi, rei
de Babilònia i que va sotmetre tota la Mesopotàmia (1792-1750 aC), que és el
millor i el més conegut dels codis de drets de l’Antiguitat, assegurava els
drets més importants següents: existència de les classes socials, drets de la
propietat, autoritat del pare en la família, llei del Talió (no més venjança
que aquella “igual” a l’ofensa rebuda).
Els Vedes, sèrie de 4 llibres
sagrats hindús, escrits a partir de 1800 aC, segons l’Enciclopèdia catalana i el
Larousse, són compostos per himnes, pregàries i fórmules relacionades amb el
sacrifici i la conservació del foc sagrat. No es tracta, doncs, de res
relacionat amb drets socials
El company Confuci (Kong Fuzi
= mestre Kong), 551-479 aC, filòsof i reformador xinès, sobretot reformador
moral, en el text titulat “El gran ensenyament”, inclòs en el conjunt anomenat
“Quatre llibres”, expressa els seus pensaments “socials”, que no són pas tals. Recomana
amb gran interès seguir, al llarg de la vida, un Camí, que, segons ell, només
poden seguir de manera constant els “homes superiors”. Però en cap moment
descriu en què consisteix el Camí en la vida de cada dia i en la relació amb
les altres persones. Més endavant elogia molt diferents virtuts, però
veient-les més com a mitjans de triomfar en la vida que com a mitjans de fer el
bé. Però sí que diu una frase molt importat, l’única: No s’ha de fer als
altres lo que no volem que ens facin a nosaltres.
Per la mateixa època, 560-480 aC,
Siddarta Gautama (conegut amb el nom de Buda), reformador indi, enfocà
la seva vida i el seu ensenyament sobre la base d’una introspecció de cada
persona en si mateixa, acompanyada, més aviat, d’una renúncia a tot allò que pogués tenir o desitjar. No eren,
ni ell ni els seus nombrosos seguidors, persones indicades per reclamar drets
ni per a si, ni per a ningú.
Doncs poc abans, cap als segles
VIII-VII aC, s’havia arribat al primer exemple, aparentment sense precedents
històrics, de textos que expressen drets socials, obra dels bons profetes i dels
bons legisladors del poble d’Israel d’aquella època. Són els textos bíblics socials.
Com que se’n podrien esmentar molts (una trentena), n’inclourem una selecció
representativa.
Textos
profètics de dura condemna de les injustícies:
*Ai dels qui, a costa dels veïns, /
engrandeixen les cases i els camps!
/ (...) Escolteu què m'assegura / el
Senyor de l'univers: / Totes aquestes cases grans i boniques / es
tornaran una ruïna; / ningú no habitarà aquests palaus. (Profeta Isaïes, segle VIII aC. Is 5: 8-9)
[Hi ha un refrany català que diu: “Cases
fetes de robar, les veureu enderrocar.”]
*Ai dels qui fan lleis injustes
/ i promulguen decrets
opressors! / Neguen la justícia als febles, /
roben el dret als pobres del meu poble;
/ les viudes són el seu botí /
espolien els orfes. / Què fareu el dia / que
us demanaran comptes, / quan veureu apropar-se la tempesta? / A
qui acudireu perquè us socorri? / On amagareu les vostres riqueses? (Profeta
Isaïes, segle VIII aC. Is 10: 1-3)
Textos
legislatius, que apliquen el missatge dels profetes amb mesures civils obligades:
*Quan
facis un préstec de diners, aliments o qualsevol altra cosa a un germà teu
israelita, no li exigeixis interès. Podràs exigir interessos a un estranger,
però no a un germà teu. (Deuteronomi 23: 20-21)
*Cada
set anys, condoneu els deutes de tothom. La condonació es fa així: quan es
proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tota persona que hagi
fet un préstec a un altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no
l’hi reclamarà més. (Deuteronomi 15:
1-2)
*Cada
tres anys, serà l'any del delme. Llavors separa la desena part de les teves
collites i posa-la a la disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i
de les vídues, perquè puguin menjar. (Deuteronomi 14: 28-29)
*Quan un
immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no
l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres.
Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país
d'Egipte. (Levític 19: 33-34)
I no penseu pas que en aquests textos no es defensava “també” la
propietat. Vegeu:
* Per això, de
totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat. Si un
dels teus germans israelites cau en la misèria i ven part de les terres que
formen el seu patrimoni, el seu parent més pròxim té dret a rescatar allò que
l'altre ha venut. (Levític 25: 23-25) Però... això és la propietat “com un més
dels drets socials”.
Tristament, aquesta primera experiència històrica de drets socials va ser
molt probablement de curta durada. Ja que poques dècades després de la seva
aprovació (630-620 aC, probablement) a l’any 587, una gran part del poble
d’Israel va ser deportat a Babilònia, per uns 50 anys. Dècades i segles a
venir, sempre sota el domini estranger, diferents autors bíblics recordaven i
reivindicaven els “vells drets”, alhora que reconeixien el seu incompliment.
¿Podem
recordar, al llarg de tot l’Imperi romà, algun codi o selecció de disposicions,
a favor de relacions justes o favorables als pobres? Impossible!
Arribant
als temps moderns, la pomposament anomenada Declaració dels drets de l’home
i del ciutadà, de la França de 1789, garanteix un llarg seguit de drets
polítics, i té un article en defensa del
dret de propietat (que considera “sagrat”), però no en té cap en defensa d’un sou
just, de l’aliment o de l’habitatge de la gent normal o treballadora. I lo més trist és que tampoc el
té la Declaració dels drets de la dona i la ciutadana, de la companya Olympe
de Gouges.
Després d’aquest fracàs,
podríem esperar que el Codi de Napoleó, de 1804, ens portés un bon exemple de
drets socials? Cosa important, perquè no sols fou vigent a França, sinó també
en diversos països europeus. Se li atribueix una mentalitat individualista i
liberal, i a més a més, unificadora i centralista. Cap inclinació social.
Un segle i mig després, el 1948,
l’Assemblea General de l’ONU aprovava la Declaració Universal dels Drets
humans, que sí que seria un punt de referència obligada en endavant, i
durador. I seria el segon exemple històric de drets socials. En donem
una mostra.
Article 23
1.Tota persona té dret a
treballar, a la lliure elecció de la seva feina, a condicions equitatives i
satisfactòries de treball, i a la protecció contra l’atur.
2.Tota persona té dret, sense cap
discriminació, a igual salari per igual feina.
3.Tota persona
que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria, que li
asseguri, així com a la seva família, una existència conforme a la dignitat
humana, i que ha de ser completada, en cas necessari, per qualssevol altres
mitjans de protecció social.
4.Tota persona
té dret a fundar sindicats i a sindicar-se per a la defensa dels seus interessos.
Article 24
Tota persona té
dret al descans, al gaudi del temps lliure, a una limitació raonable de la
durada de la feina i a unes vacances periòdiques i pagades.
Article 25
1.Tota persona
té dret a un nivell de vida adequat, que li asseguri, així com a la seva
família, la salut i el benestar, i en general l’alimentació, el vestit,
l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; així mateix
té dret a una assegurança davant l’atur, la malaltia, la invalidesa, la viudetat,
la vellesa i altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies
independents de la seva voluntat.
2.La maternitat
i la infància tenen dret a cures i assistència especials. Tots els nens, nascuts
de matrimoni o fora de matrimoni, tenen dret a igual protecció social.
Com podeu veure, escasses i molt
recents ocasions hi ha hagut al llarg de la Història en què les persones han pogut
disposar de drets socials, però hem de distingir entre aquells casos en què no
n’hi havia i aquells altres en què n’hi havia però han sigut ignorats. En aquest sentit, és a la direcció de
l’Església cristiana (les diverses esglésies) que correspon la immensa vergonya
d’haver-los tingut, però guardats a les golfes, durant segles.
Després de la Declaració dels Drets humans de l’ONU, hi ha
hagut altres bones aportacions, com la Constitució Espanyola, i altres
constitucions, i, sobretot, els Convenis Internacionals de l’OIT
(Organització Internacional de Treball): un conveni internacional de normes per
a cada un dels aspectes del treball. Això ja és un desideràtum... alhora que es
tracta de la tercera versió històrica d’un conjunt de drets socials. Ara com ara, l’OIT té aprovats 190 convenis,
dels quals, 10 són considerats “fonamentals”. Els títols d’aquests deu convenis
són:
Sobre el treball forçat (1930)
Sobre la llibertat sindical i el
dret de sindicar-se (1948)
Sobre el dret de negociació col·lectiva (1949)
Sobre igualtat de remuneració (1951)
Sobre abolició del treball
forçat (1957)
Sobre discriminació en la
feina (1958)
Sobre l’edat mínima per
treballar (1973)
Sobre seguretat i salut en el
treball (1981)
Sobre les pitjors formes de
treball infantil (1999)
Sobre marc promocional per a la
seguretat i la salut (2006)
Ara bé: aquests drets no es poden fer efectius en casos
concrets fins que l’Estat corresponent els hagi ratificat. L’Estat espanyol,
dels 190 convenis, només n’ha ratificat 135 (però sí els 10 fonamentals). I...
no us ho perdeu: els EUA només n’ha ratificat... 14.
Disculpeu, però voldria tornar a insistir que els drets socials no són lo
mateix que els drets humans, ni sempre són compresos en el si d’aquests
darrers. I no pels drets en si, sinó per la manera curiosa en què uns i altres són
considerats per algunes persones. Però vull dir-ho més clar: a vegades, un
mateix moviment de canvi influeix en uns i altres drets de manera diferent i
fins contrària. Un exemple clamorós d’això va ser la Transició espanyola, que
va aportar als espanyols, i una mica més als catalans, tot un seguit de drets
polítics que moltes persones no havíem conegut mai, però la seva mateixa
dinàmica va fer que es debilitessin i s’acabessin desfent les dues petites bases
favorables que tenien els treballadors/es durant el franquisme: la seguretat en
el lloc de treball (era molt difícil acomiadar) i la seguretat en l’habitatge
de lloguer. I així es van arribar a donar experiències massives de:
treballadors sense feina, desnonaments d’habitatges i gent dormint al carrer,
que tampoc mai s’havien vist. Hi havia “més llibertat”, però per a tot. La
Constitució sí que atenia, i molt bé, tots dos tipus de drets, però les lleis
s’han anat fent moltes vegades al marge de la Constitució.
I acabem esmentant i
recordant els tres subjectes que en diferents moments ens han portat les
experiències de drets socials: poble d’Israel, ONU i OIT.
