Els treballadors i les
treballadores NO som de classe mitjana. Som de classe treballadora, i estem
joiosos de formar part d’una classe social que ha lluitat, lluita i lluitarà
per fer un món més humanitzat.
El sistema procura
enganyar les persones treballadores mínimament benestants, fent-los creure que
són de classe mitjana, ja que «hi ha persones que estan pitjor». I molts
treballadors/es s’enganyen a si mateixos creient-s’ho.
Però voler creure que
s’és de classe mitjana, sense ser-ne, voler ser més del que s’és, és una
cosa ridícula, que fa riure i que hauria de fer vergonya.
Estrictament (però
sense precisar massa) són de classe mitjana a) els qui tenen una empresa; b)
els qui tenen un alt càrrec molt ben remunerat.
Segons estudis recents
(Marina Subirats), a Barcelona hi ha un 60 per 100 de classe treballadora i un
40 per 100 de classe mitjana (i un 1 per 100, o menys, de classe alta o
burgesa, molt internacionalitzada).
Cal que la gent
treballadora se senti treballadora, i estigui contenta de ser-ho, no de
classe mitjana. Tampoc de classe «baixa» (el concepte de classe «baixa» no
existeix, sociològicament).
El quid de la qüestió
de creure’s de classe mitjana (i el motiu pel qual es procura que la gent s’ho
cregui) és que aleshores, com que ja s’està bé, ja no cal reivindicar
res, o gaire, que és el que interessa als que manen.
La consciència de
classe és un dels tresors més preuats que tenim els treballadors i les
treballadores.
Antoni
Ferret
