Els tractats internacionals de comerç
En el procés històric de domini i
apropiació indeguda del capital sobre les persones (que sempre ha estat així,
però ara cada vegada de manera més dura), estem avui en la fase dels tractats
internacionals de comerç, o, més ben dit, d'uns tractats més específicament
dominants que en altres èpoques.
Els moviments socials, els
sindicats i els partits d'esquerra estem molt en contra d'aquests tractats,
perquè comporten perills molt importants del tipus de:
1) Si les lleis mediambientals, les sanitàries i/o les laborals d'un país
(com és el cas d'EUA) són laxes en relació a les europees, una activitat
comercial més freqüent i més intensa que la que hi ha ara pot promoure que les lleis europees també es
relaxin, amb un fort perjudici per a la població. (Si hi hagués uns governs
realment democràtics, això no passaria mai, però els governs actuals no ens
donen pas garanties.)
2) La competència intensa de
multinacionals podria arruïnar moltes empreses petites i mitjanes europees, i
deixar molta més gent a l'atur.
Aquests tractats es negocien
sempre de manera secreta, i la població mai no n'és informada. Els motius...
tothom se'ls por imaginar.
L'actualitat gira al voltant de tres projectes de tractats:
El TTIP (entre EUA i la UE). Aquest projecte de tractat, que ens feia
moltíssima por, ara està arraconat, a causa de l'oposició popular, sobretot la
de dos governs europeus i, especialíssimament, l'oposició del president dels
EUA.
El CETA (entre UE i Canadà).
Sembla que el Canadà no sigui tan perillós, però resulta que totes les empreses
nord-americanes tenen les seves delegacions al Canadà, i per tant també ens
poden envair econòmicament. El tractat encara no està aprovat, i ha de ser
votat pels parlaments estatals dels països europeus, i alguns de regionals.
Però ja està en vigor «provisionalment». (Es juga amb la trampa que, després
d'un temps de ser practicat, sigui més difícil votar-hi en contra.)
L'últim crit en matèria de
tractats comercials és el JEFTA (UE i Japó). Els agents financers, jurídics i
polítics dels grans nuclis del poder financer s'han superat a si mateixos, en
la seva voracitat per apropiar-se de més i més, i han concebut gairebé el
«tractat perfecte», per als seus patrons. En primer lloc, aquest tractat es
defineix com afectant, no una sèrie de països, sinó la UE en conjunt, i per
tant no l'han d'aprovar els parlaments dels diferents estats (que sempre és un
problema) sinó exclusivament el Parlament europeu.
En segon lloc, i més important,
és que el gran problema que hi ha en els tractats internacionals de comerç és
que no puguin afectar els serveis públics, els quals han de restar de manera
segura en mans de l'Estat del benestar. Per a això es pacta una llista de béns
i serveis que es puguin comercialitzar, anomenada llista positiva. Doncs
bé, en el cas del JEFTA, s'ha pactat al revés: una llista de béns i serveis que
no es puguin comercialitzar, anomenada llista negativa. Així, tot servei
que no sigui en la llista es podrà comercialitzar. Sembla que sigui igual.
Doncs no. Perquè aleshores, qualsevol servei públic que s'estableixi «després»
d'haver-se firmat el tractat, naturalment, no figurarà en la llista pactada, i
per tant es podria comercialitzar.
Posem un cas que podria molt ben
ser. Sabem que l'Ajuntament de Barcelona ha creat una empresa de producció i
distribució d'electricitat, que proveeix els serveis municipals i una part de
la població, part que anirà creixent. Suposem que, quan ja proveeixi tota la
població de Barcelona, i suposant que continuï havent-hi un bon ajuntament,
aquest creï, amb la mateixa finalitat, una empresa productora i distribuïdora
de gas. Doncs aquesta empresa (suposant que existís el JEFTA) podria aspirar a
gestionar-la qualsevol multinacional. Naturalment, hi hauria negatives,
protestes, mobilitzacions, i un litigi judicial que podria durar molts anys.
Però al final... els tribunals... Perquè
també cal saber que aquests tractats són tan complets que tenen els seus propis
tribunals, per al cas de tenir problemes amb un Estat. I tribunals que no són
pas imparcials... (Uns governs realment democràtics no acceptarien MAI aquests
«tribunals». És que ja ningú no els plantejaria... Però amb els governs que
tenim...)
I això no és tot. Podríem pensar:
si es donés un cas de greu abús, un Govern, espanyol, francès, català, podria
aprovar, com a cosa excepcional, una llei que prohibís l'abús en qüestió.
Depèn... Perquè el JEFTA també preveu l'existència d'un Comitè de Cooperació Reguladora, el qual tindria per missió revisar la futura legislació,
en el sentit d'evitar tota regulació que pogués perjudicar les relacions
comercials. És a dir: està tot perfectament calculat perquè no ens puguem
escapar que ens fotin...
Aquest monstre s'ha d'aprovar
pel desembre, per part del Parlament europeu. (Esperem les corresponents
convocatòries.)
Els tractats internacionals de comerç, i sobretot el JEFTA, són com la cúpula de la malèfica
construcció antisocial destinada a pressionar i a aixafar tota la població del
món, en ares dels superbeneficis de la gent menys honesta, per no dir una
paraula més explícita.
Soc conscient (i gairebé en sento culpable) d'haver donat un concepte dels
governs europeus bastant derrotista. Ho sento. I procuraré argumentar-ho. Entre
2014 i 2016, quan s'estava discutint el TTIP, sotto voce, i la gent normal estàvem espantats, els governs també
es queixaven a la CE, del cas dels "tribunals". I un dia, la CE i la
corresponent agència negociadora nord-americana van fer una Gran Proposta: els
tribunals serien presidits per un jutge de carrera! És que abans no pensaven ni
això! Era un guany, però de cap manera això assegurava que els tribunals fossin
imparcials. Doncs bé, aleshores semblava que els governs, o molts, ja s'hi mig
conformaven. Finalment, els governs francès i alemany se'n van apartar. No he
sabut per què. Suposem que fos pel cas dels tribunals. Doncs així resultaria
que 26 governs europeus (entre ells l'espanyol) haurien, més o menys..., tolerat...
aquella mena de tribunals, amb aquella gran concessió. Doncs... no he
pas exagerat.
(Part de la informació és obtinguda d'un article del company eurodiputat
Ernest Urtasun.)
Nota: L'expressió «en quarta dimensió», del títol, vol dir que el capital
ens domina en una primera dimensió, que són les empreses, una segona, que són
els governs, una tercera, que són les multinacionals i, ara, una quarta, que
són les instàncies i el mercat internacionals.
