La sanitat i l’ensenyament no poden ser objecte de retallades dels recursos públics que s’hi dediquen. Perquè atenen necessitats de les més bàsiques. No poden ser MAI retallats. Mai dels mais. Si un Govern ho fa (o ho intenta) queda en evidència i fins i tot deixa de ser un Govern legítim, en descuidar una de les seves exigències més fonamentals.
No hem de creure pas, per molt que ho diguin, que aquestes retallades són «inevitables», perquè hi ha una manca de recursos davant la necessitat de reduir un dèficit. Això és una grandíssima fal•làcia!! En la societat hi ha diners abundantíssims, moltíssims, que no s’acabarien mai. Els té qui els té, o qui se’ls ha apropiat, no pas sempre de manera honesta. Només cal voluntat política per obligar-los a «col•laborar».
En primer lloc, un dèficit no és pas dolent. En recta economia s’aconsella incórrer en dèficit, si hi ha una situació de crisi. Reduir-lo és cosa que s’ha de fer de manera compassada, de mica en mica, no pas de cop. I si s’ha de fer ha de ser amb un augment de la pressió fiscal sobre les rendes altes i els patrimonis alts. Així es pot reduir el dèficit en uns quants anys sense cap necessitat de retallar res. No solament sense retallar la sanitat i l’ensenyament. Fins i tot sense retallar les inversions públiques, la construcció d’infraestructures.
En una situació de crisi, no s’ha de disminuir la despesa pública, fer «estalvis». Tot el contrari. Quan les inversions privades es fan escasses, cal augmentar les inversions públiques, per contrarestar, i per crear llocs de treball. És equivocat parar o alentir la construcció d’infraestructures.
Durant les últimes legislatures estatals s’han anat rebaixant els impostos als rics. Rebaixant els tipus de l’IRPF dels alts nivells d’ingrés. I suprimint (en mala hora) l’impost del patrimoni. Aquests impostos que s’han rebaixat s’han de recuperar i posar-ne de nous. Per reduir el dèficit i per «millorar» l’Estat del benestar. I el Govern de Catalunya pot fer-ho, també. La sanitat i l’ensenyament no sols no s’han de retallar, sinó d’augmentar.
Antoni Ferret
diumenge, 24 d’abril del 2011
diumenge, 10 d’abril del 2011
El Govern de CiU (de 2010 i 2011)
Balanç als tres mesos
Positiu
Designar una dona com a presidenta del Parlament.
Reduir el nombre d’alts càrrecs del Govern.
Reducció dràstica de l’ús de cotxes oficials.
Recuperació dels exàmens de setembre.
Governar d’acord amb l’assessorament d’un grup d’experts en economia.
Rebaixar les despeses de publicitat del Govern.
Convocatòria d’una cimera contra la crisi.
Negatiu
Eliminar la conselleria de Medi Ambient.
Incloure en una mateixa conselleria Empresa i Ocupació. (Supeditació de la part social a l’econòmica.)
Acomiadament de treballadors de l’Administració pública.
Suspensió d’una convocatòria de places fixes per a interins, en la sanitat pública.
Reducció del 60 % d’una convocatòria de places fixes per a interins en l’ensenyament.
Supressió del Programa contra la violència masclista.
Retall d’un 10 % del pressupost de la sanitat pública.
Retall del pressupost de l’ensenyament públic, en 20 % o més.
Retall d’un 20 % de les llars d’infants.
Renúncia explícita a substituir un 50 % o la totalitat de les baixes (per malaltia, maternitat, jubilació...) en l’Administració (incloent sanitat i ensenyament).
El grup d’experts en economia per assessorar són de caràcter neoliberal.
Abolició (pràcticament) de l’impost de successions.
Comentari
Si no hi hagués les retallades en sanitat, ensenyament i llars d’infants, el balanç podria ser relativament equilibrat entre positiu i negatiu. Però aquestes retallades socials desequilibren dràsticament el balanç pel cantó negatiu. I configuren el Govern com un Malgovern.
Antoni Ferret
Positiu
Designar una dona com a presidenta del Parlament.
Reduir el nombre d’alts càrrecs del Govern.
Reducció dràstica de l’ús de cotxes oficials.
Recuperació dels exàmens de setembre.
Governar d’acord amb l’assessorament d’un grup d’experts en economia.
Rebaixar les despeses de publicitat del Govern.
Convocatòria d’una cimera contra la crisi.
Negatiu
Eliminar la conselleria de Medi Ambient.
Incloure en una mateixa conselleria Empresa i Ocupació. (Supeditació de la part social a l’econòmica.)
Acomiadament de treballadors de l’Administració pública.
Suspensió d’una convocatòria de places fixes per a interins, en la sanitat pública.
Reducció del 60 % d’una convocatòria de places fixes per a interins en l’ensenyament.
Supressió del Programa contra la violència masclista.
Retall d’un 10 % del pressupost de la sanitat pública.
Retall del pressupost de l’ensenyament públic, en 20 % o més.
Retall d’un 20 % de les llars d’infants.
Renúncia explícita a substituir un 50 % o la totalitat de les baixes (per malaltia, maternitat, jubilació...) en l’Administració (incloent sanitat i ensenyament).
El grup d’experts en economia per assessorar són de caràcter neoliberal.
Abolició (pràcticament) de l’impost de successions.
Comentari
Si no hi hagués les retallades en sanitat, ensenyament i llars d’infants, el balanç podria ser relativament equilibrat entre positiu i negatiu. Però aquestes retallades socials desequilibren dràsticament el balanç pel cantó negatiu. I configuren el Govern com un Malgovern.
Antoni Ferret
diumenge, 3 d’abril del 2011
Regular el treball sexual
El conseller d’Interior, Felip Puig, ha dit que podria propiciar la regulació del treball sexual. Benvinguda idea, després de la preparació d’un esborrany per part de la consellera Montserrat Tura i la seva preterició per part del conseller Saura. Ara el tema torna a estar d’actualitat.
El treball sexual correspon a una necessitat social important. En la societat, al voltant d’una meitat de les persones adultes no tenen parella, per una raó o una altra. I d’alguna manera o altra s’ho han de fer. Tota persona adulta necessita que li facin petons, que l’abracin, poder despullar una altra persona, poder-la tocar, poder-hi tenir una relació íntima, etc. Una altra cosa és que no se sigui conscient d’aquesta necessitat.
Amb una autorepressió de tota la vida, a base d’una educació rigorista, pot ser que la consciència d’aquesta necessitat queda difusa. Fins i tot que es consideri una cosa immoral. Però la necessitat hi és. El cristianisme tradicional, amb el tracte (mal tracte) que ha donat al cos i al sexe, ha fet molt de mal en aquest sentit.
I si hi ha unes persones (generalment dones) que es presten a resoldre aquesta necessitat, doncs fantàstic. Si no existissin s’haurien d’inventar. Pot ser que moltes d’aquestes persones ho facin per necessitat econòmica... de la mateixa manera que és per necessitat econòmica que moltes persones treballen d’administratives o de dependentes... Molt poques persones treballen en una activitat que els agradi.
Doncs aquestes persones, que fan una activitat tan necessària, han de ser ben considerades, lluny d’un rebuig hipòcrita, anomenades d’una manera no menyspreativa (treballadores del sexe). I han de tenir la seva activitat regulada, inclosa en la Seguretat Social, i ser protegides per una legislació laboral justa.
Naturalment, el treball sexual no té res a veure amb l’alta delinqüència d’enganyar unes persones i de forçar-les a fer aquesta activitat contra la seva voluntat. Això és un problema de persecució policial i de càstig rigorós.
Algunes persones, amb una visió molt idealista, voldrien l’abolició del treball sexual. Però això és impossible avui, excepte que arribés un dia (un dia en un futur) en què l’evolució dels costums en les relacions humanes hagués arribat a un punt en què trobar ocasions d’afecte i intimitat entre les amistats i les coneixences resultés fàcil per a tothom. Avui no ho és gens, de fàcil, encara que entre la població juvenil ho és molt més.
De vegades s’argumenta que a Suècia han prohibit aquesta activitat. Però alerta! Tots sabem que a Suècia els costums són molt diferents, i des de fa temps. Potser allà el treball sexual no és tan necessari. No es pot pretendre pas tenir les lleis de Suècia amb els costums de Catalunya. De cap de les maneres.
Antoni Ferret
El treball sexual correspon a una necessitat social important. En la societat, al voltant d’una meitat de les persones adultes no tenen parella, per una raó o una altra. I d’alguna manera o altra s’ho han de fer. Tota persona adulta necessita que li facin petons, que l’abracin, poder despullar una altra persona, poder-la tocar, poder-hi tenir una relació íntima, etc. Una altra cosa és que no se sigui conscient d’aquesta necessitat.
Amb una autorepressió de tota la vida, a base d’una educació rigorista, pot ser que la consciència d’aquesta necessitat queda difusa. Fins i tot que es consideri una cosa immoral. Però la necessitat hi és. El cristianisme tradicional, amb el tracte (mal tracte) que ha donat al cos i al sexe, ha fet molt de mal en aquest sentit.
I si hi ha unes persones (generalment dones) que es presten a resoldre aquesta necessitat, doncs fantàstic. Si no existissin s’haurien d’inventar. Pot ser que moltes d’aquestes persones ho facin per necessitat econòmica... de la mateixa manera que és per necessitat econòmica que moltes persones treballen d’administratives o de dependentes... Molt poques persones treballen en una activitat que els agradi.
Doncs aquestes persones, que fan una activitat tan necessària, han de ser ben considerades, lluny d’un rebuig hipòcrita, anomenades d’una manera no menyspreativa (treballadores del sexe). I han de tenir la seva activitat regulada, inclosa en la Seguretat Social, i ser protegides per una legislació laboral justa.
Naturalment, el treball sexual no té res a veure amb l’alta delinqüència d’enganyar unes persones i de forçar-les a fer aquesta activitat contra la seva voluntat. Això és un problema de persecució policial i de càstig rigorós.
Algunes persones, amb una visió molt idealista, voldrien l’abolició del treball sexual. Però això és impossible avui, excepte que arribés un dia (un dia en un futur) en què l’evolució dels costums en les relacions humanes hagués arribat a un punt en què trobar ocasions d’afecte i intimitat entre les amistats i les coneixences resultés fàcil per a tothom. Avui no ho és gens, de fàcil, encara que entre la població juvenil ho és molt més.
De vegades s’argumenta que a Suècia han prohibit aquesta activitat. Però alerta! Tots sabem que a Suècia els costums són molt diferents, i des de fa temps. Potser allà el treball sexual no és tan necessari. No es pot pretendre pas tenir les lleis de Suècia amb els costums de Catalunya. De cap de les maneres.
Antoni Ferret
Subscriure's a:
Missatges (Atom)