Suspensió temporal del Vaticà

Amb motiu de l’afer del desgraciat procés d’excomunió del Pare Manel, ha transcendit que l’arquebisbe Rino Fisichella, del Vaticà, ha justificat aquest procés d’excomunió, amb raons jurídiques. I l’esmentat monsenyor Fisichella forma part d’un departament vaticà encarregat de la reevangelització d’Europa.

Aquest fet m’ha portat a considerar que el Vaticà és una organització “pendent de reformar cristianament”, d’acord amb el sentir d’una gran part de l’Església. Si no d’una majoria, que això no ho sabem, sí d’una part qualitativament molt important dels mossens i dels fidels. Reformar cristianament perquè de cristiana no n’és gaire.

Doncs bé: mentre i tant que no es reforma, ha d’aparèixer com una organització suspecta. Ha de ser vista amb un sentit de “suspensió” temporal, en espera de la seva conversió. Les seves preses de posició han de ser considerades provisionals, declarades de moment en suspens. I analitzades curosament, a veure si són vàlides o no. Tot en espera que, després de la seva reforma cristiana, siguin ratificades o rectificades.

Monsenyor Fisichella diuen que forma part d’un dicasteri vaticà encarregat de la reevangelització d’Europa. I ens preguntem: què saben ells de reevangelització? Si no viuen l’Evangeli. Si aquell complex vaticà s’assembla més a un Sanedrí que a una Església de Crist. Si té molt més de jurídic que d’evangèlic.

El Vaticà, abans de reevangelitzar Europa (que ho necessita, com tot el món), ha de reevangelitzar-se a si mateix.

Antoni Ferret

Retallades en sanitat i ensenyament

(Carta enviada al diari El Punt i no publicada)

Guanyar unes eleccions comporta el dret a governar. Això és «un» dels principis de la democràcia. Però no comporta, de cap manera, governar d’una manera irracional. Perquè «un altre» dels principis de la democràcia és governar de manera racional. I retallar els recursos dels serveis més necessaris, com sanitat i ensenyament, és una irracionalitat.

Quan hi ha crisi, i les inversions privades escassegen, cal augmentar les inversions públiques, per compensar, per crear feina. Així doncs, no s’ha d’estalviar ni reduir el dèficit, sinó al revés. Això en recta economia. Que el Govern estalviï en una crisi, és un disbarat propi de l’economia de l’Escola de Chicago, l’economia liberal que ha arruïnat el món. Per tant, parar inversions públiques en infraestructures ja és un disbarat. Però retallar la sanitat i l’ensenyament no és un disbarat sinó un delicte polític.

El Govern que fa això mereixeria que un poderós moviment popular el fes rectificar o el derroqués.

ANTONI FERRET. Barcelona

En sortirem?

Jo crec que no. No crec que la crisi sigui passatgera, que duri alguns anys i passi. Crec que molt probablement inaugura una nova fase històrica. Que trencarà la dinàmica capitalista de “expansió – crisi – expansió”. Que no hi tornarà a haver una nova expansió. Que s’aturarà el creixement i entrarem en una economia estancada, o estable.

Per què? Perquè no és només una crisi financera amb una forta implicació en l’economia productiva. Que hi ha més. Al dessota de la crisi econòmica hi rau una altra crisi: energètica. L’energia esdevé i esdevindrà escassa i cara. El petroli ha arribat o està arribant a un punt a partir del qual la producció anirà descendint. El gas trigarà més però també hi arribarà. L’energia nuclear resulta cada cop més problemàtica per perillosa. Les energies renovables no podran cobrir, probablement, el buit existent. L’energia abundant i barata ha estat fins ara la base del creixement continuat. Això s’acaba.

I també convé que s’acabi. El creixement indefinit ha arribat un moment que és suïcida. No encaixa amb el caràcter limitat dels recursos del planeta. És un malbaratament. És una estafa per a les noves generacions. Si tornem al creixement, tornarem a la crisi... Cal acostumar-se a un altre estil de vida, més auster. Ser més pobres i viure més pobrament.

I doncs, els llocs de treball? El sistema, eixalat (que li han tallat les ales), ja no en podrà crear més, o no gaires més. Caldrà, doncs, fer reformes estructurals: reduir la jornada de treball per “repartir” la feina existent. Com és que els sindicats no ho reivindiquen. És que encara creuen que hi tornarà a haver creixement?

Tots aquests discursos que parlen de la tan anomenada “sortida de la crisi” són enganyosos. Tant si vénen dels governs, com si vénen dels sindicats, com si vénen de la màfia capitalista internacional, són enganyosos.

I el sistema capitalista? La base del seu existir és el creixement continuat. El creixement dels guanys... Sense això, amb una economia estable, què serà del sistema? Només un sistema socialista pot regir una economia estancada.

Antoni Ferret