Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 28 de maig del 2012

Escoltar l'Esperit


Com a pregària per al dia de la Pentacosta, cal demanar que l’Església no sigui sorda, que escolti els dictats de l’Esperit, encara que vinguin de llocs o de persones no previstes.

L’Església ha estat abandonada, per l’Esperit, vull dir la jerarquia. Perquè no viu una vida evangèlica. L’Esperit no s’hi comunica.

Però l’Esperit bufa allà on vol, en llocs impensats. I la jerarquia, quan ho sent, no escolta, perquè considera que no són missatgers «autoritzats». La jerarquia no escolta els missatges que arriben de l’Esperit quan vénen de qualsevol part. L’actitud altiva, autosuficient, dels bisbes, fa que no siguin escoltats.

És necessari que els bisbes tinguin humilitat. Humilitat per escoltar les veus no esperades ni previstes. Però les veus a través de les quals l’Esperit es comunica. Que no siguin sords, que escoltin.

Antoni Ferret

dimarts, 8 de maig del 2012

No, no és això, encara

Encara no és això… Hi ha hagut uns resultats electorals més bons (o menys dolents), però que encara no són correctes.

A França ha guanyat el candidat socialista, però per molt poca diferència. A més, el “canvi” autèntic seria que hagués guanyat el candidat comunista...

A Grècia, l’esquerra ha tret un resultat molt bo, relativament parlant, però encara ha guanyat la dreta.

A Andalusia va guanyar el conjunt de l’esquerra, però encara va quedar primer el PP.

A Gran Bretanya i a Alemanya els partits neoliberals han sofert pèrdues, però no prou.

I tot això després d’un any de moviment 15-M, després d’un any de disbarats continus i constants dels malgoverns d’arreu d’Europa.

Encara, una bona part de la població espanyola i europea no està prou madura per reaccionar de manera pròpia al sentit comú, per actuar de manera correcta. Tenim uns malgoverns producte de la mala manera de votar de molta gent. I aquesta gent encara no ha reaccionat.

Considerem el cas de Grècia: el país ha estat torturat i martiritzat, una gran part dels treballadors han protestat de manera repetida, moltes vegades, però a l’hora de votar... Encara l’esquerra es limita a treure un “bon resultat”... Què més se li ha de fer a un país, perquè reaccioni de manera “normal”, votant l’esquerra?

Què més pot faltar?

Antoni Ferret