Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 7 de desembre del 2019

Lladres de pisos


Tot aquell qui llegeixi aquest títol, de bon principi pensarà en les persones que entren en un pis i se n'emporten lo que poden (joies, diners, no gaires, perquè no n'hi sol haver, però sí l'ordinador o algun d'aquests estris tecnològics tan moderns que ara es porten). Doncs no, companys/es, no em refereixo a això, sinó a una cosa molt pitjor: a aquelles «persones» que roben els mateixos pisos, no lo que hi ha dins. Que transformen els pisos, d'elements necessaris per viure-hi, en elements per traficar, per fer més diners, i que arriben a fer-ho de tal manera que, de vegades, perjudiquen les persones que els necessiten, precisament per, d'aquesta manera, poder guanyar-hi més. Com quan els tenen anys buits per esperar, o per provocar, que pugin de preu.

Tot això és prou sabut i no hauria calgut repetir-ho (tot i que sovint cal repetir-ho per combatre l'oblit de les coses més habituals). Però el meu objectiu és un altre: anomenar les coses pel seu nom: que si roben, mitjançant el canvi d'ús i de funció de béns vitals en el mercat, se'ls anomeni «lladres», com lo que són. Que no siguin considerats «inversors», ni «dirigents de companyies», ni coses per l'estil, sinó lladres. I, fins i tot, que, de lo que fan, se'n parli en uns altres termes.

Què significa que, per exemple, un diari considerat progressista (no diré pas el nom) digui coses com ara:

«Cada cop hi ha més treballadors que han de pagar un lloguer excessiu en relació al seu sou (els catalans destinen de mitjana la meitat del salari a pagar el lloguer). Un nombre important viuen en pisos esquifits i inadequats.»
«En cinc anys els lloguers s'han disparat gairebé un 40% a Barcelona i un 33% al conjunt de Catalunya. Per contra, els salaris només han pujat un 5,6%.»
«L'arribada de plataformes de lloguer d'habitatge, com ara Airbnb, va ser saludada per molts com una bona manera d'oferir places per al turisme complementàries a les dels hotels. Però la realitat ha estat demolidora. Les plataformes han estat l'instrument perquè els inversors (cada cop més forans) hagin aconseguit retirar milers d'habitatges del mercat del lloguer assequible per als ciutadans, de manera que n'han reduït l'oferta i han contribuït decisivament al seu encariment. Alguns estudis posen de manifest que més de la meitat de la pujada del preu de compra al centre de Barcelona es deu a Airbnb.»

Això són descripcions sociològiques de fenòmens que no són sociològics, sinó delictius. ¿És possible que un senyor estranger, anomenat «inversor», vingui, compri pisos, els retiri del mercat de lloguer, i els dediqui a llogar-los a turistes, encarint així els preus per als habitants locals, els quals ja tenien un problema greu per trobar-ne a un preu que ells poguessin pagar...
i que, d'això se'n parli en termes semblants a aquells en què diríem coses com «aquest any, com que no ha plogut gaire, no hi ha gaires bolets»???

Com podem ser tan mesells? És que avui en penso dir de grosses, mireu: Entenc que parlar de delictes socials, que esclavitzen les persones, en els termes en què parlaríem de coses corrents... es fer que els delictes contra les persones siguin cada vegada més coses corrents, i per tant és fer-nos-en còmplices, d'aquests delictes contra les persones. I, posats a dir lo que sento, sembla (dic sembla, eh) que quan es parla d'aquesta manera, no aquest diari, tots els diaris, i televisions, i quasi tots els partits, i no diguem les institucions, vulguin com ajudar aquesta colla de lladres («inversors»). Com si volguessin fer-los quedar bé. 
    
La meitat del sou per al lloguer... retirar pisos del mercat del lloguer per als turistes...
Queden molt lluny aquells temps, no diré millors, però sí no tan dolents, en què dèiem (i hi crèiem) que el lloguer no havia de ser superior al 20 per 100 del sou...

Com dèiem abans: com més anem menos valem.