Un torrent imparable de justícia?

 

Algú s’ha mai imaginat que la societat humana fos envaïda per un torrent de justícia de tal magnitud que ningú no el pogués aturar, i que tingués una durada indefinida?

Una persona de fa molts anys, molts segles, s’ho va imaginar, ho va proclamar i ho va escriure, com una invitació a fer-ho realitat. Va ser el profeta Amós, el segle VIII aC. Ho podem llegir a Amós, 5: 22-24: “Deixeu que el Dret brolli com l’aigua, i la Justícia ragi com un torrent inestroncable.” En castellà: “Dejad que el Derecho  brote como el agua y la Justicia mane como un torrente inagotable.”  El profeta diu això tot seguit d’haver

declarat que Jahvè rebutja els actes de culte si no van acompanyats de justícia. Segur que el nom Amós no és gens conegut, ni per part de persones creients, ni de no creients. Tota persona, creient o no, ha sentit anomenar alguna vegada Isaïes o Jeremies, però no pas Amós.  I sabeu per què? Em sembla que això passa perquè és un molt bon profeta i diu les veritats de manera molt dura.

Però lo que és més monstruós és el fet que la frase “Deixeu que el Dret brolli com l’aigua, i la Justícia ragi com un torrent inestroncable” no l’hagi escoltada gairebé ningú, ni la gent que va a missa habitualment, on sent llegir cada setmana un text escollit de l’Antic Testament. Com pot ser possible, això?

Aquesta situació em porta a creure que avui (o en qualsevol moment anterior) seria ben merescut un acomiadament general de tot el personal eclesiàstic.  Per haver-ho amagat.

Maneres de robar

 

Com els rics es fan rics robant i com continuen fent-ho

1)Amb les grans inversions. Quan es fan grans inversions, però no en lo que caldria, sinó on s’hi pot fer més negoci.

Exemple molt conegut i actual: Si, en comptes de dedicar una gran inversió a rehabilitar els habitatges que ho necessiten, es dediqués la mateixa quantitat a eixamplar l’aeroport del Prat, per atraure més visitants i “fer més negoci”, seria un exemple dels casos que s’acostumen a fer.

2)Amb els pressupostos. Cada pressupost que s’aprova, i amb el qual s’aconsegueixen algunes millores per a la gent, en el millor dels casos, dona estat oficial reconegut a les grans diferències existents, producte generalment de pràctiques de robatori habituals.

3)Amb el finançament dels serveis públics. Quan aquests serveis (salut, ensenyament, atenció a persones que la necessiten, neteja pública...) es financen de manera ronyosa, es roba a la població una quantitat que va per altres objectius, més privats, o bé quantitats que no s’han pagat per evasió fiscal.

4)Quan es paguen salaris baixos, per facilitar beneficis alts.

Exemple molt eloqüent: quan en les fàbriques de països pobres (Bangla Desh, per exemple, i molts altres) es paguen salaris que fan viure en situació de necessitat permanent, per tal de poder vendre els articles de vestir i calçar a preus molt barats als mercats occidentals. (Aquí també els compradors participen, de manera involuntària, però hi participen, en el robatori dels salaris dels treballadors/treballadores locals.)  

 5)Quan es cobren preus excessius aprofitant situacions d’escassesa i necessitat.

El cas més punyent és el dels lloguers d’habitatges, quan en falten i la gent els busca amb neguit.