Jo crec que no. No crec que la crisi sigui passatgera, que duri alguns anys i passi. Crec que molt probablement inaugura una nova fase històrica. Que trencarà la dinàmica capitalista de “expansió – crisi – expansió”. Que no hi tornarà a haver una nova expansió. Que s’aturarà el creixement i entrarem en una economia estancada, o estable.
Per què? Perquè no és només una crisi financera amb una forta implicació en l’economia productiva. Que hi ha més. Al dessota de la crisi econòmica hi rau una altra crisi: energètica. L’energia esdevé i esdevindrà escassa i cara. El petroli ha arribat o està arribant a un punt a partir del qual la producció anirà descendint. El gas trigarà més però també hi arribarà. L’energia nuclear resulta cada cop més problemàtica per perillosa. Les energies renovables no podran cobrir, probablement, el buit existent. L’energia abundant i barata ha estat fins ara la base del creixement continuat. Això s’acaba.
I també convé que s’acabi. El creixement indefinit ha arribat un moment que és suïcida. No encaixa amb el caràcter limitat dels recursos del planeta. És un malbaratament. És una estafa per a les noves generacions. Si tornem al creixement, tornarem a la crisi... Cal acostumar-se a un altre estil de vida, més auster. Ser més pobres i viure més pobrament.
I doncs, els llocs de treball? El sistema, eixalat (que li han tallat les ales), ja no en podrà crear més, o no gaires més. Caldrà, doncs, fer reformes estructurals: reduir la jornada de treball per “repartir” la feina existent. Com és que els sindicats no ho reivindiquen. És que encara creuen que hi tornarà a haver creixement?
Tots aquests discursos que parlen de la tan anomenada “sortida de la crisi” són enganyosos. Tant si vénen dels governs, com si vénen dels sindicats, com si vénen de la màfia capitalista internacional, són enganyosos.
I el sistema capitalista? La base del seu existir és el creixement continuat. El creixement dels guanys... Sense això, amb una economia estable, què serà del sistema? Només un sistema socialista pot regir una economia estancada.
Antoni Ferret
