L’escola ha de ser en català, el català com a llengua de relació i d’ensenyament. La sentència del TSJC (8 de març de 2012) és, de moment, una victòria. I si fos una sentència contrària, s’hauria de rebutjar i no complir-la.
L’escola ha de ser netament catalana perquè la societat pugui ser bilingüe, que encara no ho és. En les zones industrials, de resultes de la immigració massiva, el català hi és marginal. Això s’ha de normalitzar. Només pot ser amb unes quantes generacions d’immersió.
Tenim tres documents favorables a la immersió: el text de l’Estatut, la Llei d’educació i una sentència del Tribunal Constitucional de 1994. La sentència absurda i recargolada del TC de 2010 no és vàlida, en bona llei, perquè va ser donada per un tribunal que estava caducat.
Com que aquí ens hi juguem la continuïtat com a poble, i per això els enemics del poble català burxen, en cas d’una nova sentència contrària, hauria de ser desobeïda.
Antoni Ferret
