1) La independència de Catalunya és una reivindicació
totalment legítima.
2) A més a més, si atenem a la seva història, la seva cultura
i la seva economia, Catalunya és un país amb «categoria» per a ser independent.
3) Si Catalunya esdevingués independent, la seva economia,
versemblantment, continuaria igual, més o menys.
4) Una Catalunya independent disposaria de més recursos que
l’actual. Però no «tant» com pugui semblar, perquè hi hauria també unes
despeses estatals.
5) Especialment, si fos una Catalunya sense exèrcit,
aleshores sí que disposaria de molts més recursos.
6) La independència de la Catalunya estricta planteja el
problema del País Valencià i de les Illes Balears, que passarien a ser un cas
com l’actual del Rosselló, separats per una frontera.
Però jo hi tinc, personalment, tres objeccions:
1) Jo vull seguir la tradició. Fa uns 150 anys (arrodonint),
des de Josep Narcís Roca i Ferreres, que els catalans inquiets reivindiquem una
Espanya federal. I no es pot pas dir —encara que hi ha qui ho diu— que ens hagi
anat malament: hem obtingut una Mancomunitat i tres Estatuts. Jo vull seguir
aquesta tradició.
2) Amb tota la gent de la resta d’Espanya que milita a IU o
que hi vota, hi sento uns llaços com una família. I no vull trencar-los.
3) Estic ressentit contra els independentismes que van fer
tant de mal a l’URSS de Gorbatxov i a Iugoslàvia, països que es van trencar de
mala manera.
Per tant, les meves objeccions són personals i no socials.
I jo acceptaria una Catalunya independent si això fos votat
per una majoria de la població, NO si fos votat per una majoria dels
votants. És una decisió d’una transcendència enorme i cal assegurar-se que
sigui presa per una clara majoria.
Antoni Ferret
