Ens han anat robant
Segons
el professor Vicenç Navarro (de la UPF), des de 1970-80, les rendes del treball
(salaris, pensions) han anat disminuint com a percentatge total de les rendes.
És a dir: no han seguit un augment corresponent a l’augment de la riquesa. A
Espanya, aquesta disminució de salaris i pensions reals, segons el
professor, ha sigut d’un 10 per 100.
Correlativament,
han anat augmentant les rendes del capital, sobretot del capital financer
(dipòsits bancaris, propietat d’accions). Aquestes rendes han tingut uns
augments superiors a l’augment de la riquesa.
Això
s’ha completat amb lleis lesives que han afavorit els acomiadaments de
treballadors i treballadores, el foment de l’atur, per sotmetre els
treballadors amb la por, i les campanyes mediàtiques (els grans diaris són
propietat dels bancs) de propaganda contra els sindicats.
Finalment,
com a empenta final, s’ha provocat una crisi per part del gran capital
nord-americà, però entusiàsticament seguida pel gran capital espanyol, i
d’arreu, per acabar de configurar una societat estamental, o sigui dividida en
estaments socials (més marcat que les classes).
Tot
això no ha passat per atzar, ni per un fat advers, sinó que hi ha hagut
persones i grups que ho han pensat, ho han promogut i ho han finançat
generosament.
Però
en el seu enorme egoisme, s’han passat, i han provocat una sana reacció
de molta gent, sobretot de la joventut, la més perjudicada. Ara cal:
*Votar bé, una esquerra de veritat, no uns que diguin
que ho són.
*Que l’esquerra s’uneixi, no cadascú pel seu cantó.
*Que es posin impostos molt forts a les rendes
altes, als patrimonis alts i a les grans fortunes.
*Fer grans inversions públiques, per crear molts llocs de
treball.
*Mentrestant, establir rendes de subsistència per als que
no tinguin feina.
*Afavorir
forts augments salarials (que tots els treballadors puguin arribar a tenir un patrimoni
respectable).
