Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 3 de març del 2019

Per un Ajuntament que expropiï els lladres


A Berlín, el ciutadà Taheri, un empresari activista, vol aconseguir que es faci un referèndum municipal perquè l'Ajuntament pugui expropiar els habitatges d'aquelles empreses, bancs, etc., que en tinguin més d'3.000. És que se sap que el Deutsche Wohnen, per exemple, en té més de 110.000.

De moment només li fa costat el Die Linke, el partit de l'esquerra, antigament comunista. Mentre verds i socialdemòcrates s'ho estan pensant. Taheri i Die Linke esperarien adquirir per a l'Ajuntament uns 200.000 habitatges, perquè fossin públics i per a lloguer de persones amb recursos moderats o baixos, i amb preus assequibles per als sectors populars. Adquirir aquests 200.000 habitatges costaria a l'Ajuntament entre 8.000 i 14.000 milions. Quantitat molt alta, però que seria una «inversió» per a tota la vida, que no caldria pas adquirir-los tots el mateix any, i que l'Estat alemany hi hauria de tenir una generosa participació.

És una gran idea, que hauríem de copiar per a les nostres eleccions municipals del maig. Un Ajuntament encapçalat per Barcelona en Comú, o un altre partit d'esquerres, però format per tots els partits autènticament representants del poble, i sobretot (sobretot!!) que no hi faltés de cap manera la CUP.

Que, mitjançant un referèndum municipal, s'expropiessin els habitatges propietat de tots els bancs, més enllà d'una quantitat raonable, en un nombre determinat cada any, que fos financerament assequible, amb una forta participació autonòmica i estatal.

Habitatges que fossin atorgats a les persones que en necessitessin, sobretot a les parelles joves, amb uns preus de lloguer corresponents als ingressos de cada persona o parella. Perquè aquí tenim el nostre trencacolls més gran, tot i que n'hi ha molts més.

Persones de vint anys o vint-i-pocs, quan volen sortir de casa els pares, aparellar-se, quan salten de l'estudi al treball, amb una primera feina que sempre és problemàtica, trobar-la i sortir-se'n, quan el primer salari és baix i se'ls crea una situació difícil, en què la societat els hauria de donar un cop de mà...  Doncs, tot al contrari, es troben que uns «vampirs» inhumans, aprofitant-se de la necessitat, els extorqueixen un 50 % del salari o més, tan sols amb el lloguer. Banquers lladres, que ja són rics però que es volen enriquir més aprofitant la seva situació.
 
Aquí seria on uns partits realment d'esquerres, i no pas del sistema, s'haurien de manifestar.