Si un dels teus germans
israelites cau en la misèria i veus que no es pot mantenir, assisteix-lo perquè
pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un emigrant o un
foraster. (Levític 25: 35)
Si de veritat seguiu el bon camí i milloreu la
vostra conducta, si feu justícia entre les dues parts d’un plet, si no oprimiu
els immigrants, els orfes i les viudes, si en aquest lloc no vesseu sang
innocent i no adoreu altres déus, que serien la vostra perdició, jo us deixaré
habitar en aquest lloc, a la terra que vaig donar als vostres pares des de
sempre i per sempre. (Jeremies 7: 5-7)
Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el
Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i
em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau
acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era
a la presó, i vinguéreu a veure'm.
(Mateu 25: 34-36)
Ai dels qui fan lleis injustes / i promulguen
decrets opressors! / Neguen la justícia als febles, roben el dret
/ als pobres del meu poble; / les
viudes són el seu botí, / espolien els orfes. / Què
fareu el dia / que us demanaran comptes, / quan
veureu apropar-se la tempesta? (Isaïes 10,
1-3)
Escolteu, doncs,
això, /
governants
del poble de Jacob, /prohoms de la casa d'Israel, /
vosaltres que abomineu el dret / i torceu tot el que és recte, / que engrandiu Sió a còpia de sang, / i Jerusalem al preu d'injustícies! / Els qui la governen / es deixen subornar; / els sacerdots / fan pagar els seus oracles, / i els profetes
/ vaticinen per diners... (Miquees 3: 9-11)
Ja sabeu què es va
dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. / Doncs jo
us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pels tribunals; el qui
l'insulti serà condemnat pel Sanedrí [tribunal superior d'Israel], i el qui el maleeixi acabarà al foc
de la gehenna [crematori
de deixalles].
Ja sabeu què es va
dir: No cometis adulteri. / Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre
amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor.
Ningú no pot servir dos senyors,
perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de
l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
(Mat 5: 21-22; 27-29; 6: 24)
El qui estima és pacient, és
bondadós; el qui estima no té enveja, no
és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no
s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa,
tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
(1Corintis 13: 4-7)
Sabem que, quan es desfà la casa
terrenal del nostre cos, que és tan sols una tenda, tenim al cel un altre
edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d'homes, eterna. (2 Corintis 5: 1)
