Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 11 de novembre del 2021

Reivindicant el dret a robar

 Un dels drames més odiosos que es donen sovint és quan judicialment s’expulsa una família de casa seva. Per no haver pogut pagar el lloguer algun o alguns mesos, sovint per haver-l’hi augmentat, o per altres causes.

Actualment està en preparació una proposta de llei, al Parlament de Catalunya, presentada per diverses entitats socials, per prohibir els desnonaments, sempre que a la família li sigui un greu problema. Serà difícil, perquè és atemptar contra un suposat “dret absolut” del propietari a l’habitatge, sigui quina sigui la necessitat de la família que hi viu.

Per nosaltres, és MOLT clara la diferència amb el cas d’un propietari del pis que en tingui un, i que sigui una família treballadora, i, sobretot, si es tracta, per exemple, d’una família de jubilats que arrodoneix el seu pressupost amb el lloguer que cobra d’aquest pis. Això queda fora de tota actitud d’un grup social.

Però, com sabem, el cas més típic és que el pis sigui d’una empresa, d’un banc, o d’un grup voltor (o sigui de lladres), com ara Blakstone o Cerverus, que tenen milers de pisos en cada país, i que en van traient un rendiment a base d’escanyar, si els cal, els, de vegades pobres, llogaters.   

A això va adreçada la nostra proposta de llei. Doncs bé: sabeu què ha passat??? Ningú no ho diria. El grup parlamentari del partit JuntsxCat, o JxC, partit hereu actual d’una llista de noms que deriva de la tradicional Convergència, ha presentat unes esmenes perquè siguin discutides i, eventualment, aprovades. Com és sabut, en aquest partit hi militen, o el voten, molts bons catalans/es que desitgen una Catalunya millor, com jo també la desitjo, encara que no exactament igual. Però també en formen part, i sobretot “hi manen”, persones d’un estil de “viure de” la política i, sobretot, de treure’n bons beneficis personals.  I d’anar a favor dels qui tenen més diners, no sempre, o gairebé mai, ben guanyats.

Se’ls ha ocorregut demanar, per exemple, en una esmena, que els propietaris de pisos, fins i tot (i sobretot, crec jo) els “grans” propietaris, siguin “públicament compensats” de la diferència entre lo que haguessin de cobrar de lloguer a causa de la llei, i el preu de mercat d’aquell pis.

Pensem: 1) Aquesta llei pot fer que unes famílies paguessin un preu “protegit” de lo que són els preus especulatius, per tant de lladronici, dels qui tracten un pis com si fos una mercaderia qualsevol, per guanyar-hi diners, quan són un bé bàsic per a viure de manera digna. / 2) Que lo que, vulgarment, se’n diu “preus de mercat” són uns preus de robar, cada vegada més, si poden.

Doncs els nostres patricis, que estimen Catalunya, però no pas els catalans i les catalanes, sinó  la Catalunya de la bandera, volen protegir els guanys fets de robar. Com si consideressin que l’especulació dels seus “amics” fos un “dret”, que s’hagués de defensar. Són les esmenes del dret a robar.