Olympe
de Gouges
En la Història hi ha
molta mentida. La Història l'han escrita, generalment, els vencedors (i han
calumniat els vençuts), les classes dominants (i han menystingut les classes
populars) i els homes (i han ignorat les dones).
Les dones ho han
tingut malament, per comptar en la Història, per dues raons: generalment, la
manca de formació i la poca possibilitat de participar en la presa de decisions
han estat poderoses barreres; però, a més, les dones que han pogut
travessar-les han estat voluntàriament ignorades.
Entre tantíssimes dones importants i injustament
ignorades, avui voldríem recordar i donar a conèixer una figura que pot
dignament ésser considerada un model (un de tants models que es podrien posar).
Olympe de Gouges (Nom amb què fou
coneguda Marie Olympe Gouze)
Revolucionària francesa del segle XVIII. Abandonà la vida
pobletana i la família i anà a París a desenvolupar les seves aptituds i a
participar en l'ambient revolucionari. Escriví multitud de pamflets i, enmig de
la Revolució, el document «Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana».
Muntà obres de teatre. Defensà una postura netament feminista. Fou odiada i
calumniada. Les seves crítiques als revolucionaris perquè no acceptaven els
drets polítics de les dones molestaren el criminal Robespierre, que la féu
detenir i guillotinar, a l’edat de 45 anys.
(Del
llibre «Mujeres a contracorriente», de Clara Obligado.)
Amb la influència de la
Revolució, la seva obra va poder per fi ser representada en la Comédie
Française.
Malgrat les pressions i amenaces
del lobby colonial, encara molt influent, Olympe de Gouges va mantenir una
intensa activitat a favor de l'abolició de l'esclavitud.
(Informació de Wikipèdia.)
Consideraríem
com els seus valors més importants:
*Participar
en la Revolució Francesa. No és mèrit seu la seva coincidència amb aquest fet
històric, però sí haver-lo aprofitat.
Cosa que significà sortit de la vida de poble per llançar-se a participar-hi en
la ciutat de París.
*Entregar-se
a la lluita pels drets de les dones dins aquell moment excepcional, però no pas
només exigint que també fossin tinguts en compte els drets femenins, sinó
escrivint-ne una Declaració formal, perquè fos afegida a la Declaració dels Drets
de l’Home i del Ciutadà.
*Com
a dona, no haver-se pas tancat només en els drets de la dona, sinó també lluitant
pels drets dels esclaus negres, que eren majoritàriament homes. És a dir:
defensora de «tots» els drets humans.
*No haver vacil·lat en aquestes
lluites, fins a deixar-hi la vida, encara ben jove, condemnada pels
«revolucionaris» a morir a la guillotina.
La seva frase més impactant:
«Si la dona pot ser portada a la
guillotina, també serveix per pujar a la tribuna».
(De «La llarga lluita de les dones», de Carme López, de CCOO.)
En resum:
Revolucionària, autora d’una Declaració de
drets, defensora dels esclaus, màrtir per la seva lluita.
