La sanitat i l’ensenyament no poden ser objecte de retallades dels recursos públics que s’hi dediquen. Perquè atenen necessitats de les més bàsiques. No poden ser MAI retallats. Mai dels mais. Si un Govern ho fa (o ho intenta) queda en evidència i fins i tot deixa de ser un Govern legítim, en descuidar una de les seves exigències més fonamentals.
No hem de creure pas, per molt que ho diguin, que aquestes retallades són «inevitables», perquè hi ha una manca de recursos davant la necessitat de reduir un dèficit. Això és una grandíssima fal•làcia!! En la societat hi ha diners abundantíssims, moltíssims, que no s’acabarien mai. Els té qui els té, o qui se’ls ha apropiat, no pas sempre de manera honesta. Només cal voluntat política per obligar-los a «col•laborar».
En primer lloc, un dèficit no és pas dolent. En recta economia s’aconsella incórrer en dèficit, si hi ha una situació de crisi. Reduir-lo és cosa que s’ha de fer de manera compassada, de mica en mica, no pas de cop. I si s’ha de fer ha de ser amb un augment de la pressió fiscal sobre les rendes altes i els patrimonis alts. Així es pot reduir el dèficit en uns quants anys sense cap necessitat de retallar res. No solament sense retallar la sanitat i l’ensenyament. Fins i tot sense retallar les inversions públiques, la construcció d’infraestructures.
En una situació de crisi, no s’ha de disminuir la despesa pública, fer «estalvis». Tot el contrari. Quan les inversions privades es fan escasses, cal augmentar les inversions públiques, per contrarestar, i per crear llocs de treball. És equivocat parar o alentir la construcció d’infraestructures.
Durant les últimes legislatures estatals s’han anat rebaixant els impostos als rics. Rebaixant els tipus de l’IRPF dels alts nivells d’ingrés. I suprimint (en mala hora) l’impost del patrimoni. Aquests impostos que s’han rebaixat s’han de recuperar i posar-ne de nous. Per reduir el dèficit i per «millorar» l’Estat del benestar. I el Govern de Catalunya pot fer-ho, també. La sanitat i l’ensenyament no sols no s’han de retallar, sinó d’augmentar.
Antoni Ferret
