El conseller d’Interior, Felip Puig, ha dit que podria propiciar la regulació del treball sexual. Benvinguda idea, després de la preparació d’un esborrany per part de la consellera Montserrat Tura i la seva preterició per part del conseller Saura. Ara el tema torna a estar d’actualitat.
El treball sexual correspon a una necessitat social important. En la societat, al voltant d’una meitat de les persones adultes no tenen parella, per una raó o una altra. I d’alguna manera o altra s’ho han de fer. Tota persona adulta necessita que li facin petons, que l’abracin, poder despullar una altra persona, poder-la tocar, poder-hi tenir una relació íntima, etc. Una altra cosa és que no se sigui conscient d’aquesta necessitat.
Amb una autorepressió de tota la vida, a base d’una educació rigorista, pot ser que la consciència d’aquesta necessitat queda difusa. Fins i tot que es consideri una cosa immoral. Però la necessitat hi és. El cristianisme tradicional, amb el tracte (mal tracte) que ha donat al cos i al sexe, ha fet molt de mal en aquest sentit.
I si hi ha unes persones (generalment dones) que es presten a resoldre aquesta necessitat, doncs fantàstic. Si no existissin s’haurien d’inventar. Pot ser que moltes d’aquestes persones ho facin per necessitat econòmica... de la mateixa manera que és per necessitat econòmica que moltes persones treballen d’administratives o de dependentes... Molt poques persones treballen en una activitat que els agradi.
Doncs aquestes persones, que fan una activitat tan necessària, han de ser ben considerades, lluny d’un rebuig hipòcrita, anomenades d’una manera no menyspreativa (treballadores del sexe). I han de tenir la seva activitat regulada, inclosa en la Seguretat Social, i ser protegides per una legislació laboral justa.
Naturalment, el treball sexual no té res a veure amb l’alta delinqüència d’enganyar unes persones i de forçar-les a fer aquesta activitat contra la seva voluntat. Això és un problema de persecució policial i de càstig rigorós.
Algunes persones, amb una visió molt idealista, voldrien l’abolició del treball sexual. Però això és impossible avui, excepte que arribés un dia (un dia en un futur) en què l’evolució dels costums en les relacions humanes hagués arribat a un punt en què trobar ocasions d’afecte i intimitat entre les amistats i les coneixences resultés fàcil per a tothom. Avui no ho és gens, de fàcil, encara que entre la població juvenil ho és molt més.
De vegades s’argumenta que a Suècia han prohibit aquesta activitat. Però alerta! Tots sabem que a Suècia els costums són molt diferents, i des de fa temps. Potser allà el treball sexual no és tan necessari. No es pot pretendre pas tenir les lleis de Suècia amb els costums de Catalunya. De cap de les maneres.
Antoni Ferret
