El poble basc és un
poble bastant lliure i sa. La seva classe treballadora i el seu jovent
demostren independència (no la independència del senyor Mas i de l’ANC),
independència de criteri respecte al missatge dels diariots i televisionotes i
predisposició a votar l’esquerra. Fins al punt de donar a l’esquerra un segon
lloc destacat. Cosa que encara no és l’ideal, ja que l’ideal seria la victòria
folgada de l’esquerra.
Que diferent de
Catalunya (i de Galícia)! A Catalunya, segons les enquestes, el gruix de la
gent no és capaç de votar l’esquerra. La societat catalana està malalta. I la
gallega també. La catalana té «ciuitis», i la gallega té «pipitis»
.
La societat catalana és
«dependent» del missatge dels diariots. Va semblar que el dia 11 de Setembre
donava una mostra d’independència (de criteri), però era una revifalla aïllada.
Segons els sondejos, continua volent votar CiU, després de la desastrosa
actuació de CiU en el Govern durant dos anys.
Les persones que volen
honestament la independència s’equivoquen greument si voten CiU.
CiU és un recurs
polític en favor de les 5.000 famílies privilegiades de Catalunya. És un cau de
corrupció, com mostren els casos del Palau, la ITV i els molts de la sanitat.
És la claudicació davant les retallades antisocials imposades per la dreta. És
la dependència respecte als poders fàctics. És la confusió amb un cert
catalanisme, avui oportunísticament disfressat d’independència.
El poble d’Euskadi (i,
encara més, el poble de Veneçuela) ens donen una mostra del que seria un poble
políticament alliberat. Esperem que en el futur n’hi hagi molts més.
Antoni Ferret
