Últimament, les
retallades en havien fet oblidar l’atur com a cosa més important. Ara correm el
risc que la magna corrupció ens faci oblidar una mica totes dues coses. Cal
evitar-ho!
La importància de les
tres coses és: 1) l’atur; 2) les retallades; i 3) la corrupció.
L’atur crea pobresa. No
solament econòmica sinó també moral. I psicològica. Situacions de necessitat,
menysvalorament d’un mateix, desesperació i desconfiança envers tot. És una
lacra social i és la primera lacra social.
No sols en l’àmbit individual, sinó també socialment. És una manera de marginar
la gent i és una manera de perdre el treball útil d’una gran part de la
població. Ha de continuar sent la primera preocupació nostra. En aquest sentit
tenim la pròxima Marxa contra l’Atur del dia 28 de febrer.
Les retallades afecten
de mala manera l’Estat del benestar i la sort de les persones, sobretot en una
situació de pobresa generada per l’atur. Les retallades perjudiquen la salut
bàsica de la població, tant la salut pròpiament dita com la formació dels nens,
nenes i joves. Plantegen un dolorós interrogant sobre el futur, sobre el futur
de les noves generacions i del país en general. Però arriben, de vegades, a ser
terriblement angoixoses, com en el cas de la pitjor, la retallada de l’antic
PIRMI, o sigui la RMI (renda mínima d’inserció, per a l’ajuda als pobres),
decretada irresponsablement per CiU l’agost del 2011. Això aguditza i
multiplica la pobresa ja provocada per l’atur. En aquest sentit tenim la ILP en
favor de la Renda garantida ciutadana.
La corrupció en les altes esferes del poder és
un rosari d’injustícies, però sobretot és un mal exemple. Les persones que es
dediquen a gestionar la cosa pública haurien de ser exemples vivents de virtut
i de testimoni de justícia. A més, és una manera de malbaratar recursos en un
moment en què aquests són escassos. S’ha de reaccionar de manera indignada
davant aquests fets. Ara bé: els escàndols de corrupció dels governs ens poden
ajudar en el sentit de desencaterinar molta gent de votar la dreta.
Però mai, MAI, MAI, no s’ha de permetre que la
indignació i les protestes per la corrupció en l’àmbit dels governs d’Espanya i
de Catalunya ens distreguin dels drames de l’atur, en primer lloc, i de les
retallades, en segon lloc. Hem de mantenir la màxima actitud de protesta contra
l’atur i especialment contra allò que el fomenta, con ara les reformes laborals
del PSOE i del PP.
L’actitud de protesta
ha de ser l’«actitud normal i vital» de la nostra vida en aquests temps.
Antoni Ferret
