Mai no hi havia hagut tantes protestes
com ara, ni en temps de la dictadura. Lluites aferrissades proliferen, una
darrera l’altra. Plataformes a dojo. I totes carregades de raó. Per l’atur, per
les retallades de la sanitat i l’ensenyament, per la retallada de la RMI (renda
mínima d’inserció, la més cruel de totes), pels desnonaments, per les
privatitzacions, per la corrupció dels partits de govern...
Però enmig de tot aquest batibull,
destaquen la indiferència i el menyspreu dels governs de torn, tant el de
Catalunya, com el d’Espanya, com el d’Europa (que és precisament d’on vénen
maldades). Esgarrifen la barra i la poca vergonya amb què aquesta trepa de
governants afirmen amb tota la sang freda que han de continuar amb aquesta
política d’austeritat i de retallades perquè, diuen, no n’hi ha d’altra.
No és pas que estiguin equivocats de
bona fe. I ca! Ells saben, i segurament que saben a desdir, que aquestes
polítiques són equivocades, que són dolentes i que no tenen sortida. Però hi
insisteixen.
Quina consideració mereixen aquesta
gentussa? ¿Tenen, o conserven, la consciència de ser representants del poble?
De cap manera! Ells/es tenen, amb tota seguretat, la «consciència» de ser
representants de la màfia de banquers, inversors, especuladors, etc., que són
els autèntics beneficiaris de les polítiques neoliberals.
Aleshores, de quina manera els hem de
catalogar? Jo assumeixo la responsabilitat de catalogar-los de malvats. Quina
responsabilitat, la d’aquelles persones que els han votat!!!
Antoni Ferret
