Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 23 de novembre del 2013

Les presons. Per a què? Per a qui?



Per a què serveixen? Les persones que hi estan en contacte, mossens, voluntaris, diuen que per a res.

Segons la Constitució, serien per a  rehabilitar les persones que han delinquit i retornar-les a la societat. Però la gent que coneix aquesta realitat diu que unes poques persones sí que n’han sortit rehabilitades, però que la majoria de persones hi aprenen dosis majors que les que tenien de ràbia, de ressentiment, d’odi...,  menys capacitat encara de convivència, de respecte, de tolerància... I en surten pitjor.

En fan una gran propaganda (i molta gent s’ho creu) dient que els presos hi estan tan bé, perquè tenen piscina, calefacció, Internet, bon menjar... I que els mantenim a cos de rei... Però no diuen que hi estan amuntegats com els pollastres en una granja. Sense espai de privacitat. Havent-se d’aguantar els uns els altres en una proximitat física insofrible, gent que s’odia i s’avorreixen entre ells, i sovint sense condicions higièniques i mèdiques adequades. I encara amb tracte despectiu i a voltes violent per part dels escarcellers.

El principal problema i causa de molts altres és l’excés de població penitenciària en l’espai disponible. Ara bé: l’Estat espanyol té un índex de població reclusa de 153 persones per 100.000 habitants. I l’índex dels altres estats europeus oscil·la entre 80 i 110. I, oh paradoxa!, tenim un índex de delinqüència força inferior. O sia, hi ha una propensió malaltissa a «tancar» la gent.

D’altra banda, la immensa majoria de persones de la presó hi són per delictes contra la propietat o per qüestió de droga, mentre que els violadors, els pederastes, els homicides i els terroristes (els que ho són, no l’acusació genèrica que fan a qualsevol), són una petita minoria. I moltes d’aquestes persones que han robat ha estat per motius de necessitat, o per desestructuració familiar o altres causes similars. Per una situació de desgràcia.

Doncs tota aquesta gent podria complir condemna a casa seva, amb polseres electròniques per localitzar-los, fent treballs per a la col·lectivitat (neteja de boscos, ajuda a persones dependents, enquestes...). I reservar la presó per als autèntics  delinqüents. I... per als que no hi van mai, com grans estafadors, grans especuladors...

Això implicaria una revolució mental per part dels aparells judicials, sobretot per part dels jutges, que sembla que siguin uns negats, uns curts de gambals. Diuen, els que coneixen les presons, que la justícia espanyola és lenta, cara i dolenta.

Antoni Ferret