Qui
ha provocat la crisi?
Als EUA i segons
l’autor Thomas Piketty (El capital al
segle XXI).
*A partir de 1970 (i
després d’un llarg període de contenció, 1945-1970), les desigualtats esclaten
als EUA, com arreu. Entre 1970 i 2010 la societat creix desmesuradament en el
10 % superior. Els supersalaris dels alts executius xuclen la quasi totalitat
del creixement (en aquest cas, lent) de l’economia nord-americana, i s’apoderen
d’un 15 % més de la renda nacional, en detriment de les capes socials mitjanes
i populars. (Per exemple, supersalaris de 350.000 dòlars anuals, l’any 2010.)
No són només salaris pròpiament dits, sinó també «primes extres» (les
anomenades stock options). Avui l’1 %
més ric acapara el 20 % de la riquesa (sumant patrimoni i rendes).
*En contrapartida, els
salaris del 50 % pobre i del 40 % intermedi queden estancats. Però, com que els
preus pugen, els treballadors i les treballadores perden poder adquisitiu.
*En perdre poder
adquisitiu, mancats o disminuïts d’estalvis, recorren al crèdit davant
qualsevol despesa extraordinària.
*De mica en mica, es va
creant una gran bombolla de crèdits: moltíssima gent està endeutada. Els bancs
van deixant diners, per l’egoisme de cobrar interessos. No fan prou cas del fet
que, molts d’aquests crèdits, difícilment els cobraran.
*Un dia, el 2007, un
banc (Leman Brothers) peta. I ràpidament es forma un gran moviment de pànic,
als EUA i a tot el món. Entre altres coses, perquè «tots» sabien que estaven en
fals.
*Els bancs
(nord-americans i de tot arreu) passen a l’altre extrem: tanquen l’aixeta. Les
empreses es queden sense recursos per al seu moviment.
*Molts treballadors i
treballadores són acomiadats.
*I la crisi serà
aprofitada per empitjorar les condicions socials.
