Ens
juguem el clima, el planeta i la vida
El dia 30 de novembre
comença, a París, la Cimera del Clima de l’ONU.
Es tracta que 195
països arribin a un acord de reducció del consum de combustibles fòssils i de
l’emissió dels corresponents gasos contaminants a l’atmosfera. Es tractaria de
compensar-ho amb un gran augment de les energies netes, com solar i eòlica.
Caldria una reducció
tal que s’assegurés que la temperatura mitjana del planeta no augmentés més
de 2 graus centígrads d’aquí al final de segle. Els científics calculen que
aquests 2 graus ja són inevitables.
Perquè, si la
temperatura augmentés més d’aquests 2 graus, les conseqüències sobre el clima i
la nostra vida (la dels nostres descendents) serien catastròfiques. Estan en
joc la vida en la seva forma actual, i la supervivència en algunes zones del
món (com és Àfrica).
Desgraciadament, les
perspectives són preocupants: els compromisos ja expressats de molts dels
països són insuficients.
Els països pobres, del
sud del planeta, demanen ajuda financera per poder adoptar tecnologies modernes
menys contaminants: un «fons verd» de
100.000 milions de dòlars anuals a partir de 2020. Els països rics
«diuen» que «no tenen diners» per a això. Però la realitat és que aquests
països rics gasten 10 milions cada minut (cada minut!) a subvencionar
les energies contaminants, com el petroli.
L’augment de la
temperatura produeix: desgel dels pols del planeta / augment del nivell del
mar, amb gran perill per a les zones costaneres i les illes / desertització de
les terres menys humides / inestabilitat dels fenòmens climàtics: sequeres i
inundacions...
Cal esperar que, entre
les pressions populars i dels científics i el sentit de responsabilitat dels
governants, la cimera de París no sigui un fracàs. Seria desastrós.
