Segons
una revista alternativa («El Otro País»), EUA, juntament amb algunes potències
europees, abriga uns plans intervencionistes i militars en relació a diversos
països àrabs d’Àsia Occidental (vulgarment anomenada Pròxim Orient) i del Nord
d’Àfrica.
Les
sospites comencen per creure que la «Primavera àrab» de 2011 ja hauria sigut
«inspirada» per l’espionatge nord-americà. Lo qual no treu ni una engruna del
caràcter eminentment popular que va tenir aquell moviment. Però que no va arribar
a gaires resultats positius. Només Tunísia ha aconseguit una democràcia més o
menys correcta.
Pel
que fa a Síria, el principal problema actual, tot va començar amb una revolta
popular i democràtica contra la dictadura. Però tot seguit hi va haver tota una
sèrie d’intervencions externes, evidentment interessades. Aquestes han
convertit la guerra de Síria en un cul-de-sac.
Juntament
amb això, la revista esmentada recorda com l’espionatge nord-americà (la CIA)
va crear i va finançar Al-Qaeda en els dies ja llunyans de la guerra
d’Afganistan contra l’URSS. Després l’esmentada organització terrorista va
emprendre els seus propis camins. Però s’afirma que fins i tot l’Estat Islàmic
(EI), organització terrorista i greument criminal, ha sigut creat i impulsat
per la CIA. Fins i tot es creu que, mentre unitats militars nord-americanes
bombardegen l’EI, la CIA el continua finançant de sotamà.
I
tot això per a què?? Doncs es creu que el Pla consisteix a fer que tots els
països que tenen petroli (excepte Aràbia saudita, que és «amic»), esdevinguin
greument inestables, de tal manera que es justifiqui la intervenció occidental
per «restablir l’ordre». Com ja s’ha fet a Síria. En definitiva: per controlar
el seu petroli.
Aquest
seria el projecte de l’administració EUA, més o menys secundat per França,
entre altres. Ens trobaríem, per tant, en vigílies d’una tongada de guerres en
tota una zona mundial estratègica.
Em remeto a «El Otro País»,
número 76, desembre de 2015, pp. 3,4 i 5. Cal remarcar que tots els diaris oficials
occidentals mantenen un «respectuós» silenci.
