El mercat
El capitalisme industrial té dos principis, i alhora
institucions, intangibles: el mercat i la propietat privada. Gairebé
ideïficades.
Doncs bé: les tecnologies de la informació erosionen, cada
vegada més, aquests dos pilars.
*Molta gent agafa de les xarxes música, cançons, informació
diversa, etc., sense pagar. Les represàlies no són efectives. La propietat
privada i el mercat es devaluen.
*Hi ha mètodes i programes informàtics anomenats «oberts», és
a dir, gratuïts, enfront dels que són de pagament. Sovint, les pugnes entre
grans empreses (Google-Apple) afavoreixen la difusió d’aquests mètodes i
programes gratuïts. Mercat a la deriva.
*Milers de persones col·laboren gratuïtament en la redacció i
el perfeccionament d’una magna enciclopèdia anomenada Wikipèdia, de consulta
gratuïta.
És a dir: en un camp de moment cultural (només cultural) es
desenvolupen unes relacions que no són mercantils o capitalistes. I es va
creant un món de persones interrelacionades al marge del sistema.
Només en el camp cultural... Però alerta! En la indústria, la
informació s’està imposant com a mestressa del procés productiu. Domina el
disseny dels productes, que representa la part molt més valuosa dels béns
produïts.
Queda el vast camp dels serveis, també cada cop més informativitzat,
però la seva gran part és pública (administració, sanitat, ensenyament, serveis
socials, etc.). Per tant tampoc és capitalista en un sentit propi.
El nostre Paul Mason i altres pensadors es pregunten: «Pot
una economia basada en les xarxes informacionals crear un “nou mode de
producció” més enllà del capitalisme?»
