Si Catalunya tingués un Govern… les coses haurien anat
d’altra manera.
Si hi hagués hagut, aquests anys anteriors, un Govern, que
s’hagués preocupat per «governar», en relació als problemes del país, i
sobretot de les persones, quan hagués començat a haver-hi un nombre de persones
sense feina, i amb les prestacions d’atur acabades, hauria reaccionat per la
seva pròpia iniciativa, i hauria aprovat una ajuda econòmica.
Aquesta situació es va comença a donar a partir de 2010 (dos
anys de començada la crisi) i sobretot a partir de 2014 (dos anys de
l’aplicació de la malvada Reforma laboral).
L’anomenat Govern de Catalunya no es va sentir afectat pel
cas. Sí que hem de dir que ja tenia, des de 1991, la Renda mínima d’inserció.
Però l’atur generat per la crisi econòmica de 2008 i sobretot per la Reforma
laboral va desbordar l’àmbit de la RMI. I no es va fer res més.
Des de 2013, un grup de persones, pertanyents a diverses
organitzacions sindicals i socials, amb el nom de Comissió Promotora, després
de recollir més de 121.000 firmes, va presentar al Parlament una iniciativa
legislativa popular per una Renda garantida de ciutadania (d’altra banda,
prevista en l’Estatut), perquè tota persona sense feina ni prestació rebés de
la Generalitat la quantitat de 664 euros mensuals, més els complements
familiars en quantitats inferiors.
El Govern de Catalunya, en comptes de rebre entusiàsticament
el projecte, fer-lo aprovar i aplicar-lo de manera immediata, perquè era una
necessitat urgent de moltes persones, va començar a fer el ronsa, a anar
entorpint i allargant la discussió parlamentària, la qual, increïblement, i
tractant-se d’una cosa urgent, s’ha allargat tres anys. Això sí, mai no va dir
que no ho volgués fer... però era evident que no ho volia.
Primer, com sol fer-se, es van cridar al Parlament diverses
persones de coneguda solvència perquè donessin la seva opinió. És lo que
s’anomena «les compareixences». Però el partit del Govern va anar exigint,
exigint, fins a fer una llista de vuitanta compareixences!! Naturalment, es va
allargar mesos i mesos.
Una anècdota significativa va ser: Un dia, quan els diferents
representants dels partits en la ponència anaven dient la seva opinió sobre la
quantia de la prestació, el representant del partit del Govern va dir: «Jo no
puc dir res. Haig de consultar. En la pròxima reunió direm la nostra proposta.»
En la reunió següent va dir: «No hem tingut temps. En la pròxima reunió direm
la nostra proposta.» I en la reunió següent... no es va presentar.
Quan ja quasi tot estava pactat, el Govern va presentar els
pressupostos de l’any 2017. I en aquests pressupostos... no hi havia NI CINC
CÈNTIMS per pagar la Renda. I sort dels companys i companyes de la CUP, que ho
van exigir, amenaçant que si no, no votaven els pressupostos.
A hores d’ara, si bé falta pactar alguns serrells, i el text
encara ha de passar per la comissió i pel plenari, ja es pot dir que ho tenim
lligat. El tracte és que comencin a cobrar al setembre.
