L’actitud marrana de les empreses càrnies (d’Osona,
sobretot), 2
Altres “perles”
Ja hem vist com la picaresca de les empreses càrnies de
simular que són “cooperatives”, i que els treballadors/es són “socis”, deixa
aquests darrers sense la protecció, ja poca, que tenim les persones
treballadores a Espanya.
La pressió de grups de suport, sindicats, grans i petits,
partits, etc., va aconseguir que el Parlament català aprovés una nova llei de
cooperatives que impedeix que puguin “funcionar” com a tals les empreses que no
ho són. Això solucionaria la superexplotació que hi havia, i que hi ha.
“Solucionaria”, perquè la veritat és que, fins ara i tant, les empreses càrnies
continuen com si res, i els treballadors/es continuen sense ni els drets d’una
cooperativa real, ni els drets dels treballadors per compte d’altri. Això també
tindria fàcil solució si un inspector de
treball visités cada una de les empreses, comprovés in situ la situació i, si
no complien la nova llei, posés una sanció exemplar. Doncs els inspectors de
treball, que ja n’hi ha pocs, i que depenen de la Conselleria de Treball, no
mostren interès a visitar les empreses càrnies d’Osona per veure si compleixen
la llei. Alerta! Que això ja afecta responsabilitats “més altes”.
A Saragossa, perquè una empresa d’Osona té una filial a
Saragossa, on les condicions són pitjors que a Catalunya, s’havia arribat a fer
firmar, als treballadors que entraven, uns papers EN BLANC, suposadament per
escriure-hi, després, lo que els convingués. Assemblees conjuntes, entre
treballadors d’aquí i d’allà, han aconseguit que els treballadors/es de
Saragossa es neguin a firmar cap paper on no hi hagi, com a mínim, la data del
dia en què signen. Que no és pas gaire...
Aquesta filial de Saragossa ha acomiadat algunes persones pel
fet d’haver assistit a una assemblea conjunta.
Una de les operacions més típiques d’una empresa càrnia és
que persones posades en fila vagin tallant trossos de carn del cos de l’animal,
que, penjat, va circulant davant d’ells. Però el fet que estiguin massa pròxims
cada un de l’altre, i que el cos de l’animal circuli massa de pressa, fa que
els moviments ràpids del ganivet puguin ferir la mà de la persona del costat.
Doncs recentment s’ha accelerat el moviment de desplaçament de la peça.
(Agraeixo aquestes informacions a l’amiga Roser Iborra, de
Torelló)
