L’actitud marrana de les empreses càrnies (d’Osona,
sobretot), 1
Dins el marc d’explotació de la gent, per part de les
empreses enemigues, les càrnies s’emportarien el primer premi. Van trobar la
gran solució. Van establir que eren “cooperatives”… Si les empreses eren
“cooperatives”, doncs, naturalment, els treballadors i treballadores eren
socis/es.
I si eren socis no tenien la protecció (relativa) que els
treballadors/es per compte d’altri tenen en les lleis laborals. No poden fer
pas vaga, no tenen dret a vacances, poden ser acomiadats sense cap dificultat,
si es lesionen, l’empresa els “pot” donar una baixa, però no hi té pas
obligació.
És a dir: aquests treballadors/es, que solen ser immigrants
d’última hora, que molts d’ells no saben ni català ni castellà, estan a l’atzar
dels capricis dels empresaris d’aquest sector, molt més mafiosos i malvats que
els dels altres sectors, que ja ho són prou.
(Agraeixo aquestes informacions a l’amiga Roser Iborra, de
Torelló)
