Posats que som en un camí de normalització, tan necessari després de
l'allau d'objectius massa elevats, enfrontaments destructius i desgovern, no
acabo de veure que s'enfoqui bé el nou viarany.
Entenc que en l'afer Catalunya-Espanya, allò, precisament allò que va
causar l'enrenou de tot el procés, la retallada de competències de l'Estatut en
la Mala Sentència de 2010, allò mateix hauria de ser la primera pedra de la
normalització. Sense allò no hi hauria hagut aquell daltabaix. Amb la
restitució de TOTES les competències en mala hora retallades, tot hauria de
tornar a mare. La restitució s'hauria de fer amb una reforma-ampliació de la
Constitució. O també es podria fer, provisionalment, amb una Llei especial, si
la reforma constitucional s'havia d'allargar massa.
Doncs, amb gran sorpresa veig que no sembla que ningú se'n recordi. Que no
se'n recordin els d'allà, siguin quins siguin, no és estrany. Però sí que trobo
molt estrany que sembli que no se'n recordin els d'aquí. Es parla de les lleis
anul·lades pel TC, que cal recuperar-les, i fins i tot es parla de les 45
reivindicacions presentades pel president de la Generalitat al senyor Rajoy,
que també és cosa que s'ha de recuperar.
Qui se'n recorda, de les competències retallades?
I en l'altre camp, en el menystingut govern de la societat catalana, es va
fer un frau horrorós, mai criticat amb prou duresa, en retallar ni més ni menys
que uns 1.000 milions i escaig de cada un dels dos serveis fonamentals: sanitat
i ensenyament. I altres partides d'altres serveis secundaris. Es va fer l'any
2012, perquè estàvem en plena crisi, en comptes de fer pagar més a aquells qui
tenen diners de sobres, i no sempre ben guanyats. Es va fer, naturalment, per
la crisi, per tant de manera suposadament «provisional».
I, lo que solen ser les coses, aquest sentit de «provisional», amb el pas
dels anys, que ja són 6, s'ha anat diluint, diluint..., i avui ja «sembla» que
no sigui provisional, sinó més o menys «lo normal». I ningú no parla de
tornar-los, aquests recursos. Però som en la mateixa il·lògica que en l'altre
cas: que no parlin de tornar-los els partits de dreta (els qui els van
retallar), i els sectors empresarials, té la seva lògica (no pas honesta, és
clar), però per què no els reclamen, com a primera cosa, abans que tota altra,
els sindicats i els partits d'esquerra??
Què està passant??
