La Bíblia reconeix uns
15 profetes, que classifica d’aquesta manera:
3 profetes majors:
Isaïes, Jeremies i Ezequiel. Els que tenen els textos més llargs.
12 profetes menors: Amós, Osees, Miquees, Nahum, Joel,
Abdies, Jonàs, Habacuc, Ageu, Sofonies, Zacaries i Malaquies.
A l’anomenar la Bíblia, hem de recordar (o saber) que és un
aplec de textos molt diversos, que existien des de diverses èpoques i
independents, i que en un moment donat van ser agrupats. Però alerta: això és una
manera teòrica de dir-ho. De fet,
aquesta agrupació, pel que fa a l’Antic Testament, va ser decidida per les
autoritats jueves al segle II aC, però dins l’Església va ser molt discutida, i
va durar segles abans no va ser acordada en ferm (segle XV). La més gran
discussió va ser entre el criteri d’acceptar-hi pocs textos i bons, o acceptar
tots aquells que es pretenia que hi fossin, que és la que va prevaler (en la
meva opinió, erròniament).
Un servidor, en relació a l’objectiu primer que hauria de
tenir la Bíblia, això és: el predomini del Dret i la Justícia, a benefici de la
felicitat de tothom, objectiu que sí que el té, però només en una part de
l’esmentada Bíblia, la que jo anomeno «la Bíblia cristiana», considero aquesta classificació de profetes totalment fora
de lloc, i no l’accepto.
1)No em sembla bé que el criteri per designar els més
importants i els que no ho són tant sigui la llargada dels seus textos. Afirmo
que, tractant-se de defensar el Dret i la Justícia, hi ha profetes considerats
menors que aporten tant mèrit en el seu text més curt com el que tenen alguns
dels considerats majors. Exemples: Amós i Miquees en relació a Isaïes i
Jeremies. Pel que fa al «profeta» Ezequiel, considero el seu text ple
de grandeses, meravelles i coses rares, totalment inútils, i rebutjo la seva
posició entre els tres millors.
2)No sabria veure per
què han sigut, i són, considerats profetes la majoria dels anomenats menors (no
pas per la llargada del text, sinó pels seus valors).
3)De fet jo diria que
els profetes de veritat, els més identificats amb els desitjos i la passió de
Jahvè (vull dir: aquella que jo li «endevino»), serien, per ordre cronològic de dates:
Amós,
Isaïes, Miquees, Jeremies, Segon Isaïes i Tercer Isaïes (cobreixen els segles
VIII-VI aC). Siguem clars: aquests són els «meus» profetes.
4)Tres aclariments importantíssims: El
Segon Isaïes i el Tercer Isaïes són dos seguidors del profeta, que van
continuar, anònimament, el seu text molt després de la seva mort. No se’ls
acostuma a anomenar profetes, i això, de vegades, pot ser una trampa a favor
d’Isaïes, que figura que té un text molt més llarg que el que té (que ja ho
és).
La Bíblia també reconeix dos
«profetes» més, que no haurien escrit res:
Elies i Eliseu, al segle IX aC. En parlen els dos llibres Reis 1 i Reis
2, llibres que, segons la crítica, no són de fiar, que manipulen en la narració
dels fets, a favor del regne de Judà i en contra del regne d’Israel. Jo tinc la
total seguretat que no van existir mai, ni ells ni les seves extravagàncies.
Per
si algú encara no ho tingués clar, cal recordar que profeta és la persona que,
en nom de Jahvè, denuncia i condemna les injustícies, no la persona que anuncia
coses del futur. Aquesta tasca, que també la solen fer, és del tot secundària,
i quasi mai no l’encerten, perquè són bons desitjos, però molt i molt difícils.
