Corregeixo immediatament: lo més
greu són les quantioses i massives morts. Però lo que vull dir és que, per molt
trist que això sigui, és una cosa que ja no té solució, per als casos en què
s’ha donat.
En canvi, en relació a lo que
haig d’informar, es creu i es considera que hi pot haver, i hi hauria d’haver,
un remei, però encara no s’ha trobat.
Es tracta de lo
que s’anomena «la Covid persistent». Persones que es van contagiar de
Covid durant la primera onada, que la van passar a casa, que es van curar
degudament, però que després, i temps després d’haver-se curat, fins i tot
durant mesos, continuen patint els mateixos símptomes que les primeres
setmanes. Els símptomes són diversos, segons cada persona, i els graus de
gravetat també són diversos, però s’assenyalen aquests:
Mal de cap, cansament (a vegades
tan fort que una persona, segons el dia, no es pugui ni llevar), falta d’aire, malestar
general, dolors musculars, desmemòria (fins al punt de no poder controlar bé
els fets quotidians, o de no poder retenir el contingut de les pàgines
anteriors del llibre que s’està llegint...). És una situació que no és estable:
un dia s’està bé i al següent ja no.
Repetits tests confirmen que ja
no hi ha cap presència de Covid, però el símptomes continuen.
Fins ara es té constància només
de casos de persones contagiades en la primera onada. Encara no consten casos
de la segona. Però s’ha d’esperar.
S’observa que aquesta situació afecta
preferentment dones joves o encara joves (30-40 anys). És a dir: persones que
estan al ple exercici de responsabilitats pròpies de l’edat: feina
administrativa, cura dels fills, ordre de la casa... I que no les poden
continuar exercint de manera normal. I... en alguns casos, no poden continuar
treballant. Però, com que encara no és una malaltia reconeguda, no poden cobrar
la baixa: sense feina i sense sou.
En aquests moments, l’única
entitat que treballa en aquest camp és la Sociedad Española de Médicos
Generales y de Familia (SEMG). I, tot i que no s’ha fet un càlcul confiable,
es creu/calcula que el fenomen afecta al voltant d’un 10 per 100 de persones
curades de Covid. No obstant això, informacions d’àmbit internacional parlen més aviat d’un 15.
Això avui
significaria, a Espanya, en gros, sense precisar massa, un volum de molt al
voltant d’unes 200.000 persones.
Cal, doncs,
investigar intensament, fins a trobar causes i possibles remeis. I, sobretot,
el reconeixement oficial que és una malaltia, i que se’n pugui cobrar la baixa
laboral.
Ara afegeixo
una informació complementària que assegura que un informe mèdic fet a Itàlia
estableix que «un 87 per 100 de persones hospitalitzades seguien patint almenys
un símptoma 60 dies després de l’alta». Com veiem, aquesta informació té
aspectes diferents, ja que és un percentatge molt més alt, però es refereix a
persones hospitalitzades (per tant a casos en principi més greus) i a almenys
“un” símptoma, i després de només 60 dies.
(Informacions extenses del diari
Público, crec que publicades per primera vegada.)
