Quan algú entra en una església,
una rectoria, un edifici religiós, la primera cosa que veu és un crucifix. És
lo que vulgarment es considera “el” símbol del cristianisme. No em sembla gens
bé. En primer lloc, essent una imatge extremament trista i dolorosa, tantes
vegades de veure-la la fan tan familiar que se li lleva el caràcter dramàtic
que té o hauria de tenir.
En segon lloc, i més important, crec
que no és correcte considerar-lo “el” símbol del missatge cristià. Sí que és
una representació de la vida de Jesús, més concretament de la seva mort, però
no pas de la seva missió. Contràriament a certes descripcions, més fantasioses
que reals, no crec que sigui cert dir que Jesús va venir al món per morir en
creu i així “salvar-nos”. Diria que la seva missió fou ensenyar una altra
manera de viure, no una altra manera de creure. I que la seva mort en creu va
ser una intromissió d’un poder estrany i criminal, de cap manera assimilable a
una part de la missió.
Si és símbol de la seva vida,
però no de la seva missió, no correspondria que el crucifix fos considerat ni
tingut com “el” símbol principal del seu missatge, ni del nostre. Per
simbolitzar gràficament i/o artísticament el nostre ideal, entenc que seria molt
oportuna i encertada una representació gràfica del Sermó de la Muntanya (gràfic
o quadre que no crec que existeixi). Això com a primer símbol, i com a segon, una
representació del Sant Sopar (això sí que existeix, i de manera molt variada).
Només en tercer lloc, consideraria el crucifix, ja que aquest és una
representació de la vida, però no pas de la missió.
Ara bé: en aquest sentit, de
tercer símbol, seria acceptable un crucifix, però mai dels mais una creu.
Una creu nua. La creu amb Jesús clavat, una imatge en extrem trista i dolorosa,
pot passar, perquè tristament es una realitat que es va esdevenir. Però una
creu sola??? Algú ha pensat mai què és una creu sola? És un símbol de tortura,
igual que una forca o una guillotina. Molt pitjor que una guillotina, perquè està
pensada precisament per fer patir al màxim.
Una creu ha de ser foragitada.
Els qui es complauen a considerar, i presentar, la creu com a símbol del cristianisme,
coincideixen amb els qui sempre l’han “utilitzat” per entristir, reprimir,
sotmetre, la vida de les persones a un
model de subvida disciplinari, obedient fins a l’extrem, trist...
Fora la creu, abans, si de cas,
una guillotina... Menys crucifixos i ni una sola creu!!! I encara molt menys
parlar de la creu com una representació del sentit de la vida cristiana. Una
situació trista o dolorosa, si es dona de manera inevitable, s’ha d’assumir, però
no mai presentar-la com un ideal, o com
un valor, com a vegades es fa.
