Visca Euskadi

El poble basc és un poble bastant lliure i sa. La seva classe treballadora i el seu jovent demostren independència (no la independència del senyor Mas i de l’ANC), independència de criteri respecte al missatge dels diariots i televisionotes i predisposició a votar l’esquerra. Fins al punt de donar a l’esquerra un segon lloc destacat. Cosa que encara no és l’ideal, ja que l’ideal seria la victòria folgada de l’esquerra.

Que diferent de Catalunya (i de Galícia)! A Catalunya, segons les enquestes, el gruix de la gent no és capaç de votar l’esquerra. La societat catalana està malalta. I la gallega també. La catalana té «ciuitis», i la gallega té «pipitis»

.

La societat catalana és «dependent» del missatge dels diariots. Va semblar que el dia 11 de Setembre donava una mostra d’independència (de criteri), però era una revifalla aïllada. Segons els sondejos, continua volent votar CiU, després de la desastrosa actuació de CiU en el Govern durant dos anys.

Les persones que volen honestament la independència s’equivoquen greument si voten CiU. 

CiU és un recurs polític en favor de les 5.000 famílies privilegiades de Catalunya. És un cau de corrupció, com mostren els casos del Palau, la ITV i els molts de la sanitat. És la claudicació davant les retallades antisocials imposades per la dreta. És la dependència respecte als poders fàctics. És la confusió amb un cert catalanisme, avui oportunísticament disfressat d’independència. 

El poble d’Euskadi (i, encara més, el poble de Veneçuela) ens donen una mostra del que seria un poble políticament alliberat. Esperem que en el futur n’hi hagi molts més.

Antoni Ferret

Tenim 4 opcions

Els votants d’esquerres i la bona gent i els bons catalans tenim, davant la convocatòria del 25 de novembre (o davant qualsevol altra convocatòria) 4 opcions més o menys bones segons el parer de cadascú:

PSC

ERC

IC-EUiA

CUP

Allò que NO s’ha de votar de cap de les maneres són:

CiU

PP

Perquè són l’expressió de l’Anticatalunya. El PP com a evidència que no cal ni raonar.

Però de CiU sí que cal raonar-ho. És l’opció de la defensa dels interessos bords de les 5.000 famílies catalanes privilegiades. És la corrupció «familiarment dissimulada» (casos Palau i múltiples irregularitats de la sanitat). És la destrucció «calculada» de l’Estat del benestar (divisió de l’ICS en 22 petites empreses, per privatitzar-les, per exemple). És l’engany i la confusió del seu suposat «catalanisme», avui dia oportunísticament disfressat d’independència. És la dependència real dels poders fàctics, capitalistes. NO s’ha de votar MAI.

Si una persona vol la independència de Catalunya (opció perfectament legítima, encara que jo no la comparteixo), pot votar

ERC

o

CUP

Si el que vol preferentment és la recuperació i el creixement de l’Estat del benestar, pot votar

PSC

o (sobretot)

IC-EUiA

Mai a la vida votar CiU ni PP. Ni, per descomptat, C’s i, encara menys, PxC.

Antoni Ferret

La menjadora de la sanitat

*El president de l’ICS cobra el doble que el president de la Generalitat (El País, 21-1-12).

*Xavier Crespo i la seva dona van cobrar més de 200.000 € en sobresous irregulars (Lavozdebarcelona.com, 4-6-12).

*La Sindicatura destapa irregularitats de Crespo (Diari de Girona, 30-5-12).

*Un exdirector del CatSalut va cobrar 840.000 € per feines sense justificar (Setmanari El Triangle, 19-6-12).

*Xavier Crespo va comprar dos consultoris a la sanitat pública a meitat de preu (El País, 6-6-12).

*Una jutgessa investiga la cúpula de Sant Pau per estafa i malversació (El País, 19-5-12).

*Antifrau investiga el president de l’ICS (La Vanguardia, 12-1-12).

*Imputats per malversació dos càrrecs de Sant Pau (El País, 30-5-12).

*La Sindicatura investigarà els hospitals de Blanes i Calella (El País, 19-5-12).

*Antifrau investiga el cap del Grup Serhs (El Punt, 13-1-12).

*La CUP força la dimissió de Josep Prat (llibertat.cat, 11-1-12).

*L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau ha obert investigació en relació a la gestió de Prat a Reus (CUP de Reus, 10-9-12).

(Fets denunciats en bloc per una publicació conjunta de Catacrac, la revista «cafèambllet» i el partit CUP.)

La contrarevolució en què estem ficats des dels anys 70, però sobretot darrerament, implica, entre altres coses, uns guanys desmesurats per part dels dirigents de grans empreses i d’organismes oficials, en contraposició amb sous cada vegada més ajustats i insuficients de molts treballadors i treballadores (i quan tenen feina!). Però, com si amb això no n’hi hagués prou, hi ha tota una colla d’«espavilats» que fan trampes per augmentar encara més aquests guanys ja irregulars.

El nostre estimat país, que sovint voldríem que fos un «oasi», resulta que no ho és. I s’hi donen irregularitats monetàries. I més concretament es donen en els voltants del partit ara governant (CiU).

I per més INRI, sembla que un camp especial en què es donen les irregularitats és, precisament, la sanitat. La mateixa sanitat de la qual es fan tancar plantes d’hospitals, ambulatoris, serveis d’urgència, i tot això es fa per «estalviar diners».

Antoni Ferret

I encara en sobrarien, de diners

Si hi hagués unes lleis fiscals «justes» (o sigui d’impostos alts), que gravessin en funció dels ingressos i de la riquesa, n’hi hauria prou per:

1) No haver de retallar les despeses socials.

2) Augmentar els avantatges de l’Estat del benestar.

3) Rebaixar el dèficit, fins a fer-lo desaparèixer.

4) Fer fortes inversions públiques, per crear llocs de treball.

I encara en sobrarien, de diners.

Això de dir que «no hi ha diners» és una gran enganyifa.

Antoni Ferret

La independència

1) La independència de Catalunya és una reivindicació totalment legítima.

2) A més a més, si atenem a la seva història, la seva cultura i la seva economia, Catalunya és un país amb «categoria» per a ser independent.

3) Si Catalunya esdevingués independent, la seva economia, versemblantment, continuaria igual, més o menys.

4) Una Catalunya independent disposaria de més recursos que l’actual. Però no «tant» com pugui semblar, perquè hi hauria també unes despeses estatals.

5) Especialment, si fos una Catalunya sense exèrcit, aleshores sí que disposaria de molts més recursos.

6) La independència de la Catalunya estricta planteja el problema del País Valencià i de les Illes Balears, que passarien a ser un cas com l’actual del Rosselló, separats per una frontera.

Però jo hi tinc, personalment, tres objeccions:

1) Jo vull seguir la tradició. Fa uns 150 anys (arrodonint), des de Josep Narcís Roca i Ferreres, que els catalans inquiets reivindiquem una Espanya federal. I no es pot pas dir —encara que hi ha qui ho diu— que ens hagi anat malament: hem obtingut una Mancomunitat i tres Estatuts. Jo vull seguir aquesta tradició.

2) Amb tota la gent de la resta d’Espanya que milita a IU o que hi vota, hi sento uns llaços com una família. I no vull  trencar-los. 

3) Estic ressentit contra els independentismes que van fer tant de mal a l’URSS de Gorbatxov i a Iugoslàvia, països que es van trencar de mala manera.

Per tant, les meves objeccions són personals i no socials.

I jo acceptaria una Catalunya independent si això fos votat per una majoria de la població, NO si fos votat per una majoria dels votants. És una decisió d’una transcendència enorme i cal assegurar-se que sigui presa per una clara majoria.

Antoni Ferret