La senyora Merkel i el
senyor Rajoy, com a representatius de dos grups de govern d’Alemanya i
d’Espanya, mantenen dues posicions numantines dignes de millor causa. Una és:
«no hi haurà finançament directe als bancs, per part del BCE». L’altra és:
«Espanya no demanarà el rescat europeu». I així estan...
Tan senzill i ple de
seny que seria que el BCE (Banc Central Europeu) ajudés tots els bancs d’Europa
amb dificultats! En comptes que ho hagués de fer el Govern de cada país, a
costa del deute públic, o sigui a càrrec de tots els ciutadans. Una cosa que es
resolgués entre bancs... És clar que aleshores es produiria una inflació (més
diners circulants) i, per tant, una devaluació de l’euro. Però si hi ha alguna
situació de quasi fallida en alguns bancs, una devaluació de la moneda seria
una solució raonable.
Doncs NO. El Govern
alemany, per mediació de la senyora Merkel, diu NO! Primer de tot l’estabilitat
monetària! Encara que s’hagi de perjudicar la vida de les classes populars.
Cal tenir en compte que
aquest Govern, format per un partit (CDU, Democràcia Cristiana) que,
presumptament, perdrà les eleccions de l’any que ve, no té massa futur, però,
mentre governi, dirà NO.
A l’altre costat, el
senyor Rajoy, representant d’un Govern espanyol de dretes i «nacionalista
espanyol» diu «no demanarem el rescat europeu». Espanya té un problema amb els
seus bancs (sobretot un, Bankia), i necessita una solució. Aquesta solució
hauria de ser europea. Si constituïm una comunitat econòmica... doncs caldria
que la solució vingués per aquí. I el Govern alemany ho sap. Però el Govern
alemany prefereix que Espanya se sotmeti a un pla general de rescat. I el
Govern espanyol diu NO.
Però, què representaria
aquest pla de rescat? No ho sabem (aquestes coses no es diuen, i quan es diuen
es diuen de manera que no s’entenguin). Però vist el cas de Grècia o de
Portugal, és una cosa «cruel». Hi ha hagut una filtració: «300.000 milions a
tornar en tres anys».
¿Algú es pot, o es vol,
imaginar tornar 100.000 milions d’euros cada any durant tres anys? Si això es
resolgués a base de posar un gran pla d’impostos especials als més rics,
encara. Però si, amb aquest Govern, es tirés per retallar encara més els drets
socials, podria ser horrorós...
La senyora Merkel, com
a portaveu del Govern alemany, es mereix el títol de Botxina. Tots desitgem la
irrupció de les dones al món de la política perquè la humanitzin. Però aquest
no és pas el cas...
Antoni Ferret
