Hem d’evitar, de totes
totes, la sensació que «estem intervinguts, ens retallaran molt més, i no hi
haurà res a fer, perquè seran ordres que vindran d’Europa». Això de cap manera!
Hi ha un rescat a la
banca espanyola, no a l’economia
espanyola. És una cosa molt diferent. Aquest rescat, naturalment,
comportarà unes condicions, condicions que les autoritats europees exigiran al
Govern espanyol. I el Govern espanyol haurà de complir. Però no hem de tolerar,
i no tolerarem, que aquestes condicions
ens afectin a les persones.
Les reserves dels
bancs, la seva política de crèdits, els seus balanços, les seves inversions,
tot això estarà sota la lupa de les autoritats europees, i el Govern espanyol
hi haurà d’intervenir.
Però no hem de tolerar que es retalli ni una
cosa més de caràcter social. Més encara: hem de mantenir viva i actualitzada la
reivindicació constant de cancel·lar TOTES les retallades socials que hi ha
hagut, tant per part del Govern central com per part del Govern de la
Generalitat. De tornar als pressupostos de 2010.
Hem de tenir present,
cada dia, que hi ha una sèrie de persones que:
*tenen molt i molt més
que no necessiten,
*no ho han guanyat
honradament, moltes vegades,
*no col·laboren
fiscalment com caldria, perquè les lleis fiscals són injustes.
Aquesta gent són els
qui han de facilitar la rebaixa del dèficit, el retorn del rescat, i tot el que
calgui. Cal augmentar els impostos de les rendes altes i els patrimonis alts.
Cal posar un impost especial sobre les grans fortunes.
I no s’ha de tocar ni una engruna de les partides socials. I si hi ha
alguna insinuació en aquest sentit, cal sortir al carrer immediatament i d’una
manera massiva.
Hi ha molta gent que,
desgraciadament, ara té allò que es mereix, per haver votat malament.
Les autoritats
europees, per exemple, són autoritats tan il·legítimes com les locals, i són
fruit d’un vot equivocat de molta gent.
Antoni Ferret
