El poble de Veneçuela.
Continuar votant la candidatura revolucionària, la que representa els seus
veritables interessos. Fins i tot per damunt de la desaparició del líder
carismàtic, cosa secundària.
Aquesta continuïtat és
fonamental. Perquè l’evolució del capitalisme al socialisme, que és un procés,
i un procés llarg, només pot ser a base d’una molt llarga tongada de continuar
votant les forces revolucionàries i partidàries del canvi.
En contraposició, si un
poble vota adés esquerra, adés dreta, el que passa és que els petits canvis que
s’han produït durant 4 (o 8) anys després es perden en els 4 (o 8) anys
següents. I així no s’avança en el canvi decisiu.
El poble de Veneçuela
és un autèntic poble. Com ho són el de Bolívia o el d’Equador. Com ho és el
d’Euskadi. Desgraciadament (i ho dic amb dolor) a Catalunya no tenim un poble.
Ni a Espanya. Tenim una massa de gent, en gran part venuda al capitalisme, que
vota coses rares, que introdueix malgoverns, que fan males polítiques, que fan
patir la gent normal.
Antoni Ferret
