La mala gent que ens governa, per culpa
del vot de gent irresponsable, repeteix la cançoneta de «recuperar l’economia,
créixer econòmicament i crear llocs de treball». Com si això fos la solució...
Com si amb el creixement econòmic es poguessin crear els llocs de treball que
fan falta i es pogués eixugar l’atur existent. Els mitjans de comunicació
oficials (que són tots) també ho repeteixen. I, increïblement, també ho
repeteixen les direccions sindicals.
Ara bé, això no és possible.
Primera que el creixement econòmic, en els països desenvolupats, ja no és
aconsellable, ni permissible, perquè seria com malbaratar uns recursos escassos
en un planeta limitat, amb greu perjudici per a les properes generacions. Als
països pobres encara sí que cal créixer, provisionalment. El creixement
econòmic en general ja no és una opció permissible.
Però, a més a més, quin índex de
creixement seria necessari per crear 6 milions de llocs de treball! Seria
necessari un índex altíssim... Diuen que només per damunt d’un 2 % de
creixement hi ha creació d’ocupació. Doncs hauria de ser un índex extraordinari
i durant molts anys. I un índex elevat de creixement no es pot donar avui en
un país desenvolupat (a part del fet que ja no és permissible). Només es pot
donar en algun país asiàtic.
Per tant, això de «recuperar l’economia
i créixer per crear llocs de treball» és una enganyifa, una ensarronada.
I el qui s’ho creu és un ingenu o ingènua.
I els qui ho diuen ho saben, que és
impossible. Perquè tan rucs no ho són. I ensarronen a consciència.
Els dirigents de la nostra societat
(posats en la direcció pel vot de gent irresponsable) no volen, ni es
proposen, reduir i menys eixugar l’atur. Volen mantenir-lo, per tenir la
classe obrera sotmesa, per la misèria i per la por.
Per reduir l’atur, fins a extingir-lo,
cal (a més a més d’un cert grau de creixement, si de cas molt baix) reduir
la jornada laboral, per repartir la feina que hi ha, que segurament que no
n’hi haurà gaire més.
Per tant, tota oposició als malgoverns i
al sistema actual ha de rebutjar la solució del creixement i reclamar la
reducció de la jornada. Per què les direccions dels sindicats no ho
reivindiquen és un misteri, ara com ara molt difícil de dilucidar.
Antoni Ferret
