És sorprenent el
silenci de les jerarquies catòliques de l’Estat espanyol i concretament de
Catalunya davant el sofriment que les polítiques neoliberals i de retallades
estan causant en la població, sobretot en els seus sectors més dèbils.
Només se salva l’acció
caritativa (Càritas), que no és pas poc, però que és insuficient. No es tracta
només d’ajudar els pobres, sinó també d’evitar que es fabriquin pobres a un
ritme de producció massiva.
I sorprèn que aquestes
polítiques siguin aplicades per aquells partits que, tradicionalment, han estat
més pròxims a l’Església Catòlica: PP i CiU.
Cal tenir en compte que
l’Església Catòlica es presenta com a paladí o defensora de la moral. On és la
moral en la política actual? Quina és la moral de PP o de CiU? Una Església que
davant un problema de greus injustícies i pobresa calla demostra tenir, de fet,
una moral oportunista. Una moral que només es manifesta davant problemes
sexuals (contra l’avortament, cosa que està molt bé, o contra l’homosexualitat,
que està molt malament).
Diferent, per sort, ha
estat, en una situació semblant de retallades i injustícies, l’actitud de
l’Església Anglicana, segons denuncia el professor Vicenç Navarro en un
intel·ligent article. En el document d’un simposi organitzat pel bisbe de York,
i segons l’esmentat professor, es llegeixen frases com aquestes:
«Hauríem d'afavorir
aquelles polítiques que encoratgen el sentit de germanor dels que viuen en el
nostre país. (…) Aquestes polítiques de retallades van en contra d'aquests
valors (…) afecten la dignitat de les persones.(…) No podem donar suport a
polítiques que separen, no uneixen, persones, i molt especialment en moments de
gran vulnerabilitat, com en la malaltia.(…) La compassió necessita anar
associada amb el sentit de dignitat, drets i equitat.(…) La moral ens exigeix
construir una societat sota aquests principis.(…) És la nostra obligació
defensar els principis de Bevan [el ministre de Salut del Govern laborista
britànic que va establir el National Health Service], que donen el dret a cada
ciutadà de tenir accés als serveis sanitaris.(…) No podem donar suport o estar callats enfront d'una situació com
l'actual en la qual aquest dret està sent afectat en la pràctica per les
polítiques de retallades. (…) No podem acceptar per raons morals que
l'atenció sanitària depengui de la capacitat de pagament del pacient. (…) El
NHS hauria d'estar finançat progressivament, de manera que contribueixin amb
impostos més accentuats els que més tenen. (…) Hem de donar suport a un sistema
públic en el qual tant els pacients com els que hi treballen siguin respectats
i estimats pel sistema. Un hospital no pot ser un supermercat. (…) Necessitem
expressar el nostre profund desacord amb aquells polítics que no respecten la
justícia social que guia el finançament i la provisió de serveis del NHS, de
manera que els recursos es financin segons el nivell de renda i ingressos de la
ciutadania, i que es distribueixin segons la necessitat dels pacients. Necessitem parlar clar a favor de l'equitat.»
Demanem que els
bisbes espanyols, i sobretot els catalans (i en especial l’arquebisbe de
Barcelona), prenguin exemple i acabin amb aquest silenci culpable.
Antoni Ferret
