O com els estats de Suïssa.
Catalunya serà (si Déu vol) un Estat amb tots els ets
i uts, amb plena llibertat, dins una Espanya federal. Una Espanya que sigui
(que torni a ser) una Espanya autèntica, tal com era abans de la Guerra de
Successió. Un país de països. Un Estat plurinacional.
Per a això cal una reforma de la Constitució espanyola
que sigui àmplia, generosa, tant com perquè l’Estatut de 2006, tal com va
sortir del Parlament català, abans de totes les retallades, hi càpiga
còmodament.
Per a això cal un pacte entre el PSOE (que hi està
compromès) i l’esquerra unitària (IU, plataformes, moviments socials, etc.). No
pas un pacte amb el PP, el qual pacte seria segurament escarransit i ronyós. Això
seria una burla de les nostres aspiracions.
Aquesta Constitució hauria de garantir a Catalunya,
Euskadi i Galícia un seguit de sobiranies internes.
1)La sobirania lingüística. Que la política
lingüística (i la immersió en el català) fos totalment garantida i no hi pogués
haver cap mena d’ingerència externa).
2)La sobirania judicial. Que totes les causes (o quasi
totes) tinguessin el seu final en el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya.
3)La sobirania financera. Que la Generalitat cobrés
els impostos i pagués a l’Estat central la part corresponent a les despeses
estatals i a l’ajuda a les regions pobres d’Espanya.
4)La sobirania social. Que les lleis laborals (excepte
la Seguretat Social) depenguessin totalment del Parlament català i del Govern
de la Generalitat.
Que aquesta solució ens donés als catalans i catalanes
la il·lusió de «ser nosaltres» i la il·lusió de col·laborar a fer una Espanya
lliure, justa i progressista.
Antoni Ferret
