El dèficit públic
En general, el dèficit públic no és convenient, i cal ajustar
les despeses als ingressos. Això no obstant,
hi ha algunes situacions en què no sols es pot, sinó que convé
gastar més i contraure un cert dèficit, per compensar-lo més endavant. Per
exemple, si s’ha de fer una gran inversió per a un programa d’expansió que
aportarà més ingressos, o bé si cal ajudar en unes necessitats populars
especials.
Sobretot en situacions de crisi. En una crisi, és necessari
que el Govern gasti més. Per què?
En una crisi es produeix un fenomen típic, que és una
contracció de les inversions privades, que s’inverteix menys, cosa que sovint
comporta fallides d’empreses i un augment de l’atur, i, consegüentment, una
reducció del consum. Tots aquests fenòmens fan que la crisi sigui més fonda i
més llarga. El volum i la durada de la crisi solen dependre més de la manca
d’inversions i les seves conseqüències que no pas de les causes que l’han
provocada en el seu inici.
Doncs si el Govern gasta més, compensa aquesta manca
d’inversions privades. Ha de gastar més, per exemple, en obres públiques (que
creen llocs de treball) i en ajudes a les persones afectades, perquè puguin
continuar gastant lo normal de sempre. Així, la crisi es fa més suau i més
curta.
Desgraciadament, hem vist fer tot lo contrari. Les
autoritats europees i espanyoles han seguit de manera obsessiva, d’acord amb
els consells de mals economistes, la reducció del dèficit en plena crisi.
Això ha significat més fallides, més atur, més misèria, menys consum... Així
han aconseguit que la crisi s’allargués 7 o 8 anys, i les conseqüències socials
encara més, cosa que no calia. I dic «han aconseguit» perquè hi ha gent molt
mal pensada que dubta de si s’han equivocat o... ho han fet expressament per
perjudicar la classe treballadora.
