El Llibre del Consolat de Mar
Catalunya sempre ha sigut un país petit i de segona o tercera fila No
obstant això, durant l'Edat Mitjana, i en el mar Mediterrani, en els aspectes
comercial i naval, Catalunya va ser una petita potència. Per exemple, capaç de
vèncer la flota francesa, com es va esdevenir l'any 1285, davant el golf de
Roses, i el 1287, davant el port de Nàpols.
Però lo més important va ser sempre l'aspecte comercial. Els ports de
Marsella, Gènova, Venècia, Siracusa, Beirut, Damasc, Alexandria, Tunísia, i
altres, eren molt sovint visitats pels vaixells i mariners catalans. Per a
l'exportació, sobretot de teixits corrents, i la importació, sobretot de carn,
cereals i teles de qualitat (procedents dels ports de l'est).
Però en el comerç mediterrani hi havia un problema, i era que en els
costums i les normes de relació entre exportadors i patrons de vaixell, patrons
de vaixell i mariners, o patrons de vaixell i autoritats portuàries, cada país
i cada port ho regulava a la seva manera. I era un caos.
Així, al segle XIII, a Barcelona, juristes catalans van fer una recopilació
dels costums de tots els ports i van redactar un codi unificat, en català,
perquè fos d'ús internacional. I encara va ser ampliat al segle XIV. Va ser el
primer codi internacional de dret marítim, conegut amb el nom de Llibre del
Consolat de Mar. Amb el temps, naturalment, cada país en va anar fent la seva
traducció (començant per la italiana, el 1519). Però durant alguns segles, la
versió catalana va ser la usada arreu del Mediterrani. És una de les principals
aportacions catalanes a la cultura universal.
Exemple: 55 – Senyor de nau o de leny qui prometrà a
mercaders de levar quantitat de roba o quintalades e no porà, lo senyor de la
nau és tengut de donar als mercaders leny qui vàlega aytant o més que'l seu. E
si costa més de nòlit, deu-ho ell pagar. E açò és a alt dels mercaders, si ho
pendran o no. E lo senyor de la nau és mester que s'avenga ab los mercaders de
ço que promès los haurà.
(És a dir: Si un patró de vaixell s'ha compromès
amb uns mercaders a transportar-los una quantitat de gènere o una càrrega
determinada i no ho pot fer, aleshores té l'obligació de cedir als mercaders un
vaixell del mateix valor que el seu o més [se suposa que és perquè els
mercaders puguin realitzar el transport contractat, pel seu compte o bé
contractant una altra persona]. I si aleshores, per lo que sigui, hi ha més
despeses, aquestes les ha de pagar el patró que no ha complert. És un dret que
els mercaders poden exercir-lo o bé renunciar-hi. I en tot cas, cal de totes
passades que el patró de vaixell compleixi sempre allò a què s'hagi compromès
amb els mercaders.)
Com podem veure, es tracta d'una regla molt favorable als mercaders.
Els quals... segurament que eren els qui havien finançat el treball dels
juristes.
