1) La independència de
Catalunya és una opció legítima, tan legítima com una altra.
2) Aquesta
independència seria sens dubte econòmicament viable, encara que potser no des
del primer moment. Potser en un principi hi hauria un desajustament de mercats.
3) Cal recordar (una
cosa que sabem els qui hem estudiat història) que Catalunya es va fer rica
gràcies a la seva indústria i a l’exportació al mercat espanyol, mercat
degudament reservat a la indústria catalana per part dels governs espanyols.
Això durant els segles XVIII, XIX i XX. Si no hi hagués hagut aquest recurs al
mercat espanyol, les indústries anglesa i francesa ens haurien escombrat, i
Catalunya no s’hauria enriquit.
4) Cal saber que, des
de fa uns 150 anys, les elits catalanes han reivindicat la llibertat de
Catalunya dins d’un Estat federal espanyol. Des de Josep Narcís Roca i Farreres
i Valentí Almirall (a finals del segle XIX), passant per Prat de la Riba i la
Lliga, per Antoni Rovira i Virgili, Francesc Macià i ERC, etc. Aquesta tradició
ens ha donat un fruit d’una Mancomunitat i 3 Estatuts. Sempre retallats, per
tant sempre insuficients. Cal tirar per la borda aquesta tradició?
5) Espanya no és el PP.
Això cal tenir-ho molt clar en un moment en què hi ha un Govern del PP i podria
«semblar» que és així. Espanya és molt més que el PP. Fins i tot és molt més
que el PP i el PSOE junts.
6) La nació catalana no
és només la Catalunya estricta; també és el País Valencià, les Illes Balears,
Andorra, la Catalunya Nord. Cal no oblidar-ho, ara. ¿Seria bo independitzar
només la Catalunya estricta i deixar el País Valencià i les Illes abandonats?
Invito tots els lectors
i lectores a reflexionar sobre aquests punts.
Antoni
Ferret
