Els comunistes no hi
creuen, en l’eternitat. Però això no té importància. L’eternitat existeix, i
els farà justícia, la justícia per la qual ells tant han lluitat.
Els comunistes i les
comunistes (més o menys acompanyats d’anarquistes i altres) són la gent que més
ha lluitat, en tota la història, en favor de la justícia i la llibertat. S’han
esforçat, han lluitat en les empreses, al carrer, a les presons. Molts han
donat la vida. Han lluitat per la justícia social entre totes les persones,
sobretot entre els seus germans treballadors i treballadores.
Des de sempre, han
estat marginats i calumniats per la màfia burgesa i els seus mitjans de
propaganda. Els han ridiculitzat perquè els feien nosa o por.
«Algunes» vegades, molt
poques, considerant tot el món, han arribat a governar. No solament no sempre
ho han fet bé, sinó que a vegades ho han fet molt malament. Però han creat
condicions socials favorables que no havien existit mai.
Indiscutiblement,
mereixen una consideració molt superior els i les militants que els i les
dirigents. Es mereixerien un monument històric. Però no el tindran mai.
No sols no tindran el
reconeixement que mereixerien, sinó que lo que han tingut i tenen, i molt
probablement tindran, és el menyspreu. O almenys la indiferència.
Perquè la màfia burgesa
els hi ha condemnat. Per massa «dolents» (és a dir, per massa bons i
solidaris).
Però lo més trist és
que la massa treballadora s’ho ha cregut. Manipulats pels intel·ligents
mitjans de la màfia, encara que no s’ho creguin, sense adonar-se’n, molts
treballadors i treballadores han tendit a creure que els i les comunistes eren
dolents o, si més no, inútils per excessivament idealistes.
No han tingut, no tenen
i no tindran el reconeixement merescut. En aquesta vida. En la història. Però
el tindran. Si no, és que no hi hauria justícia.
El tindran en
l’eternitat. Déu els el donarà. O els el dóna ja, en l’eternitat. En aquesta
eternitat en la qual ells i elles no creuen tindran el reconeixement merescut.
Els i les militants! (els i les dirigents ja pot ser una altra cosa).
I tots i totes els qui
han col·laborat a ridiculitzar-los tindran també el seu correctiu merescut.
Així serà, si Déu vol.
Antoni Ferret
