La
votació finalment s’ha pogut fer. Sembla que gràcies a un pacte secret entre
els dos governs, en el sentit que es condemnaria, però es deixaria fer
d’«aquesta» manera. Penso que ha sigut una decisió molt intel·ligent, perquè ha
evitat una topada entre les dues institucions, que podia portar conseqüències
greus, com ara la suspensió temporal de l’autonomia. Ara el Govern central
podrà dir que «no s’ha fet», i el Govern de Catalunya podrà dir que «sí que
s’ha fet», i totes dues coses són mitja veritat. Tots dos han salvat la cara.
Amb
tota la improvisació del fet, s’ha colat una cosa greu: el recompte dels vots
l’han fet una colla de persones que totes eren del mateix color. Per tant, no
hi ha hagut un autèntic control, i els resultats comunicats els hem de creure
«amb fe». Però donem-los per bons com a hipòtesi de treball.
Ha
sigut una gran mobilització, excel·lent i magnífica, sobretot si considerem la
fèrria oposició del Govern central. Més de 2 milions de catalans i catalanes
participant. Això si es considera la versió oficial que es tractava només d’una
«participació». Ara bé: si considerem que la votació «volia ser», i per a molta
gent era (i de fet era), una consulta per a la independència, aleshores resulta
que ha sigut molt fluixa.
Una
participació inferior al 40 per 100, lluny d’un quòrum exigible del 50 per 100.
I dintre d’aquesta participació hi ha hagut un resultat de 80 per 100 a 15 per
100 a favor del SÍ-SÍ. Una victòria claríssima del SÍ. Però aquesta victòria,
considerant la manca de quòrum i el fet que tan sols representa un 29 per 100
del cens, és un molt mal resultat.
Una
decisió tan transcendental com la independència, trencar amb Espanya, que no és
elegir un Govern per 4 anys, ni tan sols votar un Estatut, sinó una ruptura
d’una convivència secular, no es pot prendre amb una majoria dels votants, sinó
amb una majoria qualificada de tot el cens. Posem un 60 per 100 del cens. Un 29
per 100 no pot imposar una decisió tan important a tota la resta de la
població. Seria molt injust.
Aquest
percentatge és relativament concordant amb el que reflectien de fa anys les
enquestes: un 40 per 100, darrerament baixant. Hi ha hagut, doncs, una baixada.
En
conclusió: Catalunya no pot ser independent, perquè la gran majoria del
poble no ho vol.
Antoni
Ferret
